diumenge, 29 d’abril del 2012

Bonus (29 de Març / 23 Abril /25 Abril)

Aquesta entrada va sobre els dies 29-3; 23 i 25-4.

Referent al dia 29 de Març , vaga general, el comentari va encaminat cap al fet de que no hi crec en les vagues tal i com estan conceptuades actualment. Cal dir que jo no en vaig fer de vaga, vaig anar a treballar a l´escola com cada dia, i vaig anar a fer classe d´anglés, que era l´unica assignatura que va dir el professor que no faria pas vaga, i per tant, entenc que el meu deure és assistir-hi.
Les vagues son l´ultim recurs, quan no estás d´acord amb qui mana, i no tens el poder per fer-lo fora i escollir un altre lider. És, per mi, un recurs final, que o es fa bé ( a lo gran) o no es fa. Estar un dia a la platja (que és el que va fer la majoria, siguem clars) i després tornar a treballar al dia seguent em sembla absolutament inutil. Les vagues si són legals és perque als politics no els afecten, si fossin realment utils i productives per al bé del poble segur que les farien ilegals. Aquells que diuen que se´ns ha d´escoltar, els dic que se´ns ha d´escoltar a les urnes, votant massivament i destronant aquells que no vulguem, però donant el poder aquells que sabem que no farán res, i després queixant-se em sembla una actitud de perdedor. Al final em sembla que visc en un país de perdedors, Catalunya un país de ploraners que no tenen el valor de dir PROU, i Espanya un país nord-africà amb reminiscències llatino-americanes amb sabor a coco i banana. Amb aixó vull dir, ho sento molt, que jo no vaig fer vaga perquè o paralitzem el país indefinidament fins que ens tornin els drets que se suposa que ens han tret, o sino no fem vaga.
Un altre punt de vista és el de que aquest país no es pot sostenir amb el sistema actual i que s´han de fer reformes, però el que han plantejat és més aviat mesures per deprimir l´economia i fer que els index de pobresa augmentin, més que reactivar l´economia. Potser no es pot reactivar perquè tal i com estava activada no era real (bombolla inmobiliaria, desfalcs astronomics a les comptes i pressupostos dels governs etc). Bé, em sembla que a la bañera se´ns està refredant l´aigua, i el que fem és obrir el tap i deixar que la banyera es vagi buidant, més que tornar a escalfar l´aigua amb més aigua calenta. Crec, sincerament que el sistema que ens governa i que regeix les normes d´aquest mercat economic són absolutament brutes, tenint en compte que tot s´ha construit  des de fa molts i molts anys en expropiar i robar i matar a autóctons d´altres paísos i amenaçar-los i controlar-los amb deutes i crea-ls´hi guerres per matar-se entre ells (parlo d´africa i sud-america). Per tant, senyors, em fa vergonya com em evolucionat i a costa de qué ho em fet. Per tant tot és tant fosc que mira, prefereixo centrar-me en lo meu, en estudiar i a la que pugui emigrar a un lloc millor.














Dia de Sant Jordi, només vull dir que m´omple de joia veure el meu país engalanat, podent veure milers de senyeres i estelades. Veure gent de la cultura del país passejant com la majoria dels obrers i poder tocar-los i parlar amb ells. També pensar perquè aquest dia (la diada de Catalunya real sota el meu punt de vista) és laboral, i no fem ponts, eqüaductes i coses extranyes inproductives. No treiem verges, no fem grans festes folclòriques, no ens emborratxem ni treiem bous ni els matem ni fem grans coses d´aquestes amb musica etc. Regalem flors a les dones que estimem (jo a ma mare, la meva novia, i a la meva àvia que en pau descansi) i  elles ens regalen llibres. Els que podem passejem, visitem aquells programes de radio que ens agraden i veiem als locutors i colaboradors insitu. Milers de Catalans nascuts a catalunya i d´altres no nascuts ens fusionem en una massa de població que rega els carrers de la ciutat comptal plens de vida i cultura. Tot i no ser 100% Català, avui més que mai orgullós de ser Català i de la meva terra.


Sobre el 25 d´Abril vull comentar que no he pogut assistir a classe perquè he estat  molt a prop d´un poble que es diu Peratallada de convivències amb els nens de 3er i 4t de primària de la meva escola , l´escola Voramar del Poblenou. Basicament dir que ha sigut una experiència espectacular, que els professors que ja havia tingut com a mestres, ara companys, em van fer sentir molt i molt bé, que la dinàmica amb els nens va ser impressionant i tots ens vam emportar un record super "xulo". La reflexió va cap a que 3 dies així em semblen molt més utils i didàctics que gairebé tot un curs estudiant amb llibres i aprenent coses que els nens de l´escola haurien d´aprendre i nosaltres saber ensenyar, parlo de Didactica de X, didactica de X, que ens fan aprendre el temari, en comptes de donar-nos eines per ensenyar aquests continguts. En fi, no em posaré a criticar un altre cop l´Universitat (avui que m´ha arrivat una resolució a un recurs que vaig posar per una multa per circular per la vorera en un lloc on no era vorera perquè era una entrada a un parking, i la cosa va ser que al cridar-me l´atenció el urbano jo li vaig respondre que en la rambla de barcelona hi havien més problemes, que estavem rodejats la meva novia i jo de yonkis, putas, rumanesos i moros robant i que s´hauria de preocupar d´aixó en comptes de intentar cridar-me l´atenció davant de la meva parella per una cosa absurda per tal de rebaixar-me i intentar que jo quedés com un cobard davant l´autoritat "de pacotilla"). Vaja, que he aprés molt en aquestes convis i que aquests coneixements m´aporten molt més que classe i classe i més classe.

diumenge, 22 d’abril del 2012

16 d´Abril del 2012

Durant aquesta sessió, com no podria ser de cap altre forma, varem parlar del Curriculum escolar. Bé, segueixo pensant que és important, però no tant saber quines competències es treballen i que és el que diu el curriculum ja que a l´hora de la veritat cada PEC segueix unes directrius una mica diferents i cada professor com a bon professional s´hi haurà d´adaptar deixant de banda segurament alguns principis deontològics o reprimint la seva pròpia opinió sobre el com fer i donar classe.
El que avui m´agradaria destacar sobretot és boom de les notes sobre el treball de Web 2.0. En si, ja el treball em crea una sensació de perplexitat, ja que com es prodiga, hi han coneixements que s´han d´adquirir amb la pràctica com anar en bicicleta, doncs les web 2.0 que no deixen de ser una evolució natural interactiva de les webs clàssiques. Que nosaltres que som la primera generació que va usar Messenger, Fotolog, Facebook, Twitter, Soundcloud, MixCloud, Blogger etc se´ns demani un treball on es pregunti la definició de web2.0, qui la va crear, usos pedagògics etc em sembla si més no ridicul. A més dona la casualitat que durant el primer curs de Magisteri d´educació primària a Blanquerna varem fer GITIC i on gestionaven informació, ens subscrivíem a diferents pàgines, treballavem amb Prezi amb google Docs a temps real cadascú a casa seva etc... em va resultar desquiciant enviar-nos un treball així. Fer-nos perdre el temps d´aquesta manera a casa que podriem dedicar a moltes altres coses més importants i que més ens podrien ajudar a aprendre. El problema penso que van ser les classes que varem perdre perqué el professor no va poder venir per motius personals (i ni el culpo ni molt menys ja que si no va poder venir a les classes les seves raons tindría i per aqui no hi vaig ni vull centrar-me) però fer-nos fer un treball així on se´ns preguntan X coses, i on a Wikipèdia gairebé surt tot casi en el mateix ordre de X em va semblar molt trist. El més facil i el que hauria fet el 95% de la població mundial davant d´aquest fet és usar aquesta informació tal i com està ben redactada i col·locar-la, i ni que sigui, posar la font perquè quedi clar d´on s´ha tret la informació.
Si el que ha de valorar un professor és la re-redactació de la informació o la sintesi de la informació em sembla que o jo o el professor s´ha equivocat de facultat, perquè el criteri d´evaluació és més propi de la facultat de Periodisme o Ciències Politiques que de magisteri d´educació primària. Que es valori que un canvii les paraules d´una font d´informació prou fidedigne em sembla del tot fatal. Una opinió del docent és que és trist que a l´Universtat s´entreguin treballs així, per mi i per la majoria dels meus companys és que és trist que se´ns demanin treballs tant absurds com aquests i a més se´ns evalui per si em re-escrit la informació amb les nostres paraules. La informació d´aquest treball en 20 minuts a classe donant informació o treballant-la nosaltres mateixos s´assoleix ràpid i podem passar a fer altres coses més importants, com per exemple, treballar les plataformes que se´ns ha fet buscar, i pel que sembla ni treballarem ni usarem ni podrem afegir-la als nostres recursos personals pel dia de demà tenir més eines per donar una millor educació als nostres alumnes.
Estar cada dia treballant el curriculum escolar és una forma d´invertir el temps molt menys rendible que treballar i pràcticar a classe amb les web 2.0 que em treballat en un treball i que no posem en pràctica a classe. Crec que aqui alguna cosa falla o no?

11 d´Abril del 2012

Durant aquesta sessó, com no, varem tornar a parlar del Curriculum escolar un altre cop més. Són moltes les sessions que dediquem a tractar el curriculum i imagino que al final del curs serem uns experts en competències bàsiques, transversals i de tot tipus. Bé, el que m´agradaria destacar d´aquesta sessió és una cosa que va passar al final i un cop finalitzada la classe, que és la xerrada que vaig poder tenir amb el professor Martí Cerezo on vam poder compartir i intercanviar opinió sobre diferents aspectes de la vida a l¨UB. Va ser un descobriment agradable poder copsar com els mateixos professors discrepen d´alguns successos que passen a l´Universitat ja que rarament podem coneixer a l´individu que se´ns posa davant a donar-nos classe.
Trobo que més enllà d´una percepció meva, és important que l´alumne sapiga qui és el seu professor i que puguin parlar de temes diferents i discrepar si cal sobre alguna cosa ja que sol ser mes enriquidor i didàctic aquelles coses que un li explica unicament a una altra persona. El fet de poder veure i sentir que aquest professor veu i viu la Universitat com un ens molt millorable m´ha fet apropar-m´hi una mica més cap a la seva persona i on segurament podré fer més comentaris i intercanviar opinió d´una manera més natural d´ara endavant quan tingui l´oportunitat.
D´alló que varem parlar no diré pas res, ja que aixó es queda entre homes, però si destacar com a positiu el poder parlar tant obertament i sincerament amb ell i ell amb mi. Bé!

dimecres, 4 d’abril del 2012

26 de Març del 2012

Avui Dilluns, després d´uns quants dies de no tenir classe he pogut retrobar-me amb els companys i en Martí. Hem dedicat la sessió a treballar per grups uns aspectes del curriculum escolar i l´altre part a la planificació del treball grupal que haurem de fer.
Tot i així, varem haver d´entregar un petit treball sobre les Web 2.0 ja que el tutor per motius personals no va poder assistir a les sessions anteriors, i com a "penyora" ens va oferir amablement aquesta tasca. Cap aqui vull anar. No cap al motiu, sinó a les webs.
Avui dia, no existeixes si no estás viu a la xarxa, i estar viu no vol dir només estar, sinó moure´s i evolucionar. Moltes pàgines web resten inmòvils davant els canvis. Ells creuen que pel sol fet de tenir web ja són moderns i están a la ultima. Potser fa 5 anys si, tenir web era una innovació. Però crec que moltes d´aquestes pàgines han quedat obsoletes. Per exemple, la pàgina del mercat on treballa ma mare. Si, el mercat és nou (remodelat recentment), i van fer- se una plana web, fins aqui tot perfecte. Però per a que serveix? per donar- se a conèixer ? per si algú per coincidència se la troba i vulgui visitar-la? No, no i no. Avui dia s´ha de poder interactuar, opinar, comprar, tastar, degustar, experimentar, millorar!! La pagina resta estàtica, impassible al pas del temps, i aixó em fa molta ràbia. L´evolució natural d´internet va cada cop més a una interacció a temps real i a una experimentació contínua del client. Així és com s´amplien fronteres. Les web 2.0 són el pas natural cap a on hauríen d´anar totes les altres págines que poden oferir algun tipus o no de servei. LLògicament en el pla educatiu les 2.0 són fonamentals aixó es indubtable. És per aixó que no entenc com en aquesta universitat no se´ns ensenya a dominar aquest tipus de eines virtuals i digitals com reals, com pissarres tàctils. Nosaltres som els professors del futur, i la UB hauria d´estar un pas endavant de la societat, i malauradament no ho està.