Com el seu titol indica aquesta entrada serveix com a cloenda de totes les entrades que he anat fent durant el semestre. Em servirá per fer una petita valoració i reflexió d´alló treballat a l´aula.
Basicament voldria destacar l´esforç per part del professor per fer de les classes quelcom dinàmic i un espai per a la conversa i l´intercanvi d´opinions. Queda clar que va ser només intenció i que no va ser en cap cas tal i com (crec) que desitjava el professsor ja que els meus companys varen demostrar una apatía insultant. Una actitud que han anat cultivant al llarg dels anys a les aules amb la complicitat de molts professors que per tal de no desgastar-se massa procuraven fer classes repetitives i monotones on l´alumne havia de callar i escriure. No justifico als meus companys ja que són adults i han d´espavilar-se si o si (més encara en els temps que corren) pero son producte d´una negligència pedagogica i educativa que ha creat invertebrats morals i socials com jo els qualifico. Gent sense esma, sense resiliencia, sense capacitat de frustració, sense objectius ni metes, sense respecte a la gent gran ni jove, sense paciència i sense capacitat de reflexió ni esperit critic. Es clar, que es pot esperar no?
Bé en aquest sentit ja he anat donant suficient llenya a l´actitud dels companys durant el bloc així que els deixaré estar, ells s´ho farán.
En quant a les activitats, ja ho vaig dir en la sessió d´acomiadament, penso que els alumnes hem de ser agraïts cap alguns professors i en aquest cas amb en Martí, ja que la seva matèria en molts casos era pesada i poc atractiva (també era victima de la franja horària), però tot i així va procurar treballar en petits grups i fer "cosetes" una mica dinàmiques a pesar de l´hora, l´energia, la temàtica i l´apatía dels meus companys.
Penso que en aquesta vida hem de ser conscients que la gent que tenim davant son persones i no son alló de que treballen, sinó que tenen sentiments i venen i provenen de situacions en alguns cops complicades, i en aquest cas, he percebut un esforç per volguer fer alguna cosa que procurés seduir-nos minimament per a motivar-nos tot i que era un repte massa dificil.
Respecte als treballs en grup, jo destacaría en el meu grup final la increible i vergonyosa actitud i falta d´interés per part dels meus dos companys (no són el Blai, per tant dels 4 ja queda el 50% del grup). Poca feina, interés nul, la feina que van fer la varem haver de repassar i casi reconstruir-la.... bé, una merda.
No vull donar pena ni molt menys, però com que faig la majoria d´assignatures de 2n i alguna de 1er, em vaig veure avocat a treballar amb els qui (penso) que no volia ningú i aixó ha passat factura. Tinc un problema i és que sóc molt exigent i nerviós, i si la gent no segueix el ritme, i a més quan els parlo miren cap a un altre costat, o pregunten: Julio, tenemos que hacer el trabajo eh? -Si claro, tenemos que hacer el trabajo, y que? que propones? que has buscado? que has pensado? o me lo dices esperando que yo otra vez organice todo y te de ordenes?.... Se que en alguns casos les meves respostes son massa dures, o tinc a vegades una forma de parlar molt directa i hi ha gent que els pot molestar, i de veritat que des de fa anys que intento controlar-ho, però a vegades sento que no em val la pena controlar-ho amb gent que no s´ho mereix, i en aquest cas me enverinat del verí que tenía per mossegar-me la llengua i no "liarla".
Poqueta cosa mes puc dir ja que no hagi anat explicant durant el semestre. Agraïr també el poder tenir un espai on manifestar-me i sentir-me escoltat (o llegit) i destacar aquesta faceta de l´assignatura que és la que més m´ha agradat i estimulat. Poder manifestar-se i mostrar-se davant tothom en llibertat és una cosa molt sana que cada cop més s´está perdent.
Moltes gràcies per l´atenció rebuda, i espero que ens veiem aviat!!
dilluns, 25 de juny del 2012
divendres, 15 de juny del 2012
13 de Juny del 2012
Aquesta és l´entrada en la que faré referència al meu treball grupal sobre l´escola. Per començar vull dir que començavem malament ja que un altre grup va fer l´escola on jo treballo i hi vaig estar des de P4 fins 4t d´ESO. Haig de dir que em va sentar malament que un altre grup, havent-hi tantes escoles a barcelona n´agafés el mateix, i a més, l´exposés avans ja que poca cosa podriem dir llavors de nou.
Continuaré parlant de la falta d´implicació d´alguns companys (que no som ni en Blai ni jo) ja que van arribar tard a l´escola, la seva actitud cap a la recopil·lació d´informació va ser deficient, la seva dinàmica i participació en el treball va ser inexistent, i en l´unica cosa que van participar que va ser en el Powerpoint, ho van fer 1h avans d´exposar i desordenat i amb faltes d´ortografia. Se que em tiro pedres sobre la meva propia teulada, pero les coses son així, no van fer res i e l pitjor de tot és que en la unitat didàctica tampoc volen fer res, simplement es mostren passius esperant un: "bueno ja ho faig jo".
No serveix de res queixar-se, jo penso així, però em sentiré més bé teclejant aquestes paraules. No van fer res, les 4 fotos que un company va haver de fer algunes les va fer malament, per no fer una fotocòpia d´un horari va fer una foto, i a més li va fer la foto a un horari que no era!! L´altre hi va ser i prou. Una cosa vull dir, ni son males persones ni em cauen malament, ens al contrari, em cauen cada cop millor, però la feina es la feina i jo quan treballo no tinc amics, tinc socis que o aporten o no aporten, i ells són dels ultims.
Gràcies al Blai que com sempre segueix la meva linia, se que sóc una persona impetuosa i que solc manar (per alguns massa) però per mi el necessari per fer bé les coses (m´ho dic tot jo =D).
Al final la presentació crec que va mostrar qui sabia del tema i qui havia treballat i qui no, però sincerament em sap greu que no hagués quedat encara molt més clar. Aixó si, encara queda l´ultima part, la unitat didàctica i tots estem molt cansats.
Continuaré parlant de la falta d´implicació d´alguns companys (que no som ni en Blai ni jo) ja que van arribar tard a l´escola, la seva actitud cap a la recopil·lació d´informació va ser deficient, la seva dinàmica i participació en el treball va ser inexistent, i en l´unica cosa que van participar que va ser en el Powerpoint, ho van fer 1h avans d´exposar i desordenat i amb faltes d´ortografia. Se que em tiro pedres sobre la meva propia teulada, pero les coses son així, no van fer res i e l pitjor de tot és que en la unitat didàctica tampoc volen fer res, simplement es mostren passius esperant un: "bueno ja ho faig jo".
No serveix de res queixar-se, jo penso així, però em sentiré més bé teclejant aquestes paraules. No van fer res, les 4 fotos que un company va haver de fer algunes les va fer malament, per no fer una fotocòpia d´un horari va fer una foto, i a més li va fer la foto a un horari que no era!! L´altre hi va ser i prou. Una cosa vull dir, ni son males persones ni em cauen malament, ens al contrari, em cauen cada cop millor, però la feina es la feina i jo quan treballo no tinc amics, tinc socis que o aporten o no aporten, i ells són dels ultims.
Gràcies al Blai que com sempre segueix la meva linia, se que sóc una persona impetuosa i que solc manar (per alguns massa) però per mi el necessari per fer bé les coses (m´ho dic tot jo =D).
Al final la presentació crec que va mostrar qui sabia del tema i qui havia treballat i qui no, però sincerament em sap greu que no hagués quedat encara molt més clar. Aixó si, encara queda l´ultima part, la unitat didàctica i tots estem molt cansats.
6 de Juny del 2012
Realment aquesta sessió de dimecres 6 de Juny, tot i ser a classe, no varem fer res mes que escoltar als companys. Poca cosa puc dir més que hi hauria d´haver una assignatura de comuncació oral i com fer presentacions ja que estem acostumats a que es valori excessivament el treball realitzat previ i es deixa de banda la posada en escena.
Nivell lent, poca entonació, falta de mirada al public, poca gestualitat, nul moviment a "l´escenari", atacs de riure, gent en blanc... Són totes aquelles coses que a Blanquerna ens deien que no haviem de fer. Ser professor, o transmetre qualsevol informació requereix d´una teatralitat i els meus companys no en tenen, és així. Passaran els anys i a les escoles no se n´adonarán de la importancia del parlar bé en public.
Se que queda molt buit, potser massa, però crec que les poques bones paraules que es varen tenir la majoria de presentacions es mereixen també poquetes paraules per qualificar-les. A vegades sóc massa dur, ho se, però en aquesta vida ningú regala res. Al Cèsar el que és del Cèsar, si no, no.
Nivell lent, poca entonació, falta de mirada al public, poca gestualitat, nul moviment a "l´escenari", atacs de riure, gent en blanc... Són totes aquelles coses que a Blanquerna ens deien que no haviem de fer. Ser professor, o transmetre qualsevol informació requereix d´una teatralitat i els meus companys no en tenen, és així. Passaran els anys i a les escoles no se n´adonarán de la importancia del parlar bé en public.
Se que queda molt buit, potser massa, però crec que les poques bones paraules que es varen tenir la majoria de presentacions es mereixen també poquetes paraules per qualificar-les. A vegades sóc massa dur, ho se, però en aquesta vida ningú regala res. Al Cèsar el que és del Cèsar, si no, no.
dimecres, 6 de juny del 2012
4 de Juny del 2012
En aquesta sessió varem estar parlant de serveis educatius en xarxa i recursos de TIC com les Webquest, Zonaclick, Hot Potatoes i caçeres del tesor entre d´altres. També varem estar treballant en grup fent una activitat sobre les necessitats educatives d´un suposat alumne etc. On avui vull incidir es en les TIC i alló que a Blanquerna anomenavem GITIC (Gestió de la Informació i Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Penso que son un bon complement a les formes de transmissió de coneixement que tenim actualment i em sembla que es llogic que l´escola s´actualitzi en quant a continguts i recursos. Crec que absolutitzar, informatitzar i digitalitzar-ho absolutament tot és un error evident ja que crea una distancia molt gran entre el coneixement i el feeling amb els recursos tangibles, em refereixo a l´olor del paper, del llapis, l´olor de la goma d´esborrar...
Sembla que amb els anys començo cada cop més a semblar un avi melancòlic on tot alló que va passar va ser, és i será molt millor que el que vindrá però penso que l´educació té una serie d´elements que fan que tots tinguem una memòria col·lectiva i unes sensacions molt intenses sobre elements d orgànics de l´entorn que ens fan sentir molt humans. Sento que la digitalització té infinitats de coses bonissimes, però penso que en l´educació s´ha d´anar en compte per no agafar males costums en quant a escriptura i coses d´aquest estil.
Usar el google maps a geografia o medi natural em sembla una idea molt interessant.
Usar recursos digitals per fer analisi de frases de manera rapida i corregir-ho dinamicament és simplement optimitzar el temps i els recursos.
Però tot té el seu limit. Escriure a mà aquelles cartes d´amor o notetes a la teva noia desitjada, entregar treballs on les tapes estaven fetes per nosaltres són dos petits exemples de la sensació de bonança que em deixen aquests records.
Penso que s´ha d´educar als nens sobre el mon informatic i penso sincerament que és molt i molt important. Sento que no hi ha una educació digital sobre alló que és bo o dolent i el limit es perd i crec que en part es perque l´escola no ha arribat a temps en la nostra generació i no va saber adaptar aquells elements en el nostre dia a dia. Em resulta molt important saber educar als nens en aquest sentit, saber usar una arma no vol dir saber quan i com usarla pel bé comú.
Resumint, les TIC son una eina poderosa que en mans de nens poden ser una maquina sumament perillosa.
Sembla que amb els anys començo cada cop més a semblar un avi melancòlic on tot alló que va passar va ser, és i será molt millor que el que vindrá però penso que l´educació té una serie d´elements que fan que tots tinguem una memòria col·lectiva i unes sensacions molt intenses sobre elements d orgànics de l´entorn que ens fan sentir molt humans. Sento que la digitalització té infinitats de coses bonissimes, però penso que en l´educació s´ha d´anar en compte per no agafar males costums en quant a escriptura i coses d´aquest estil.
Usar el google maps a geografia o medi natural em sembla una idea molt interessant.
Usar recursos digitals per fer analisi de frases de manera rapida i corregir-ho dinamicament és simplement optimitzar el temps i els recursos.
Però tot té el seu limit. Escriure a mà aquelles cartes d´amor o notetes a la teva noia desitjada, entregar treballs on les tapes estaven fetes per nosaltres són dos petits exemples de la sensació de bonança que em deixen aquests records.
Penso que s´ha d´educar als nens sobre el mon informatic i penso sincerament que és molt i molt important. Sento que no hi ha una educació digital sobre alló que és bo o dolent i el limit es perd i crec que en part es perque l´escola no ha arribat a temps en la nostra generació i no va saber adaptar aquells elements en el nostre dia a dia. Em resulta molt important saber educar als nens en aquest sentit, saber usar una arma no vol dir saber quan i com usarla pel bé comú.
Resumint, les TIC son una eina poderosa que en mans de nens poden ser una maquina sumament perillosa.
dimecres, 30 de maig del 2012
23 de Maig del 2012
Avui hem fet la sessió fora de l´aula. Asseguts a terra al costat de la parada de metro i al costat de la carretera de sortida de la Ronda de dalt. Ha sigut una sessió especial i diferent. M´ha semblt una bona idea, no brillant, però bona ja que d´aquesta manera se´ns podia veure i a més podriem donar informació en forma de "pamflets" aprofitant el bon temps. L´inconvenient bé quan fem tota la sessió asseguts al terra amb l´incomoditat que aixó comporta, quan no sentim res del que es diu i/o quan els pamflets no son informatius sino que son una serie d´eslogans diferents els uns dels altres d´alló més cutre. Bé d´aixó m´hi vaig adonar quan els vaig entregar el paper a unes boniques noies que em van dir: pero esto que és concretamente?, i jo els vaig haver de respondre (amb perdó) : pues una mierda, porque ni explica nada ni se entiende nada. Ni te puedes sumar al movimiento ni puedes participar... D´aquesta manera va acabar la meva participació en la promoció ja que un cop més vaig veure que les coses no es van fer tot el bé que crec que s´haurien de fer.
Em va fer molta il·lusió la incorporació d´aquell senyor a la sessió tot i que la seva participació va ser puntual i tampoc ens vam enterar gairebé de res del que es va dir, però em vaig sentir bé, no se perquè. Segurament el fet de veure´l amb una discapacitat visual em va fer treure de forma irremediable una certa compassió i un desitg d´intentar fer-lo feliç d´alguna manera. Sento dins meu que és un acte reflex i molt dificil de controlar: quan alguna persona amb dificultats evidents i on no tenim les mateixes capaçitat (per mala sort de l´altre) sento com una pena que em porta a tenir una compassió i una sobre valoració de les seves gaes de viure i fer qualsevol cosa. Fins aqui penso que és normal, el que no crec que sigui normal és que fem una discriminació positiva cap a ells ni cap a ningú pel sol fet de tenir alguna discapaçitat o minuvalía. Als "meus nens" del migdia a l´escola on treballo els hi dic que quan juguem amb en Quiles (un nen amb un problema clar de locomoció) a qualsevol cosa i el deixem guanyar no només li estem fen un flac favor sinó que l´estem perjudicant. Jo els hi pregunto perqué l´han deixat guanyar o perqué no han xutat la pilota tant fort com quan esti jo de porter i em diuen que perqué ell té una discapacitat (i és una resposta correcte, no la critico). Però jo els responc que tots tenim alguna discapacitat, sigui fisica, psiquica, afectiva, moral o espiritual. Que no tots juguem en aquesta vida en igualtat de condicions i que si fessim evaluacions psicologiques intra-personals ens emportariem moltes sorpreses. Si han de xutar malament a propòsit em sembla una falta de respecte directament cap al Quiles (i ell se n´ adona perfectament). Que xutin , en tot cas, amb la seva cama menys bona però amb totes les seves forçes. A l´hora de competir crec que podem posar dificultats puntuals per equiparar el nivell de la competició, però si xuten d´una altre manera ja no es competició ni és res.
Sempre he pensat que si per qualsevol cosa l´alopècia o el ser baixet o ser moreno fos una qüestió de burla o de desgràcia, i la gent pel carrer em tractés massa bé per tenir aquestes "qualitats o defectes" jo sería un desgraciat. En la recerca de la integració a un grup social o a la societat el fet de pasar d´alguna manera desaparcebut implica que la gent no canvii la manera de tractar-te per tenir alguna dificultat fisica. No se si m´explico.
Em va fer molta il·lusió la incorporació d´aquell senyor a la sessió tot i que la seva participació va ser puntual i tampoc ens vam enterar gairebé de res del que es va dir, però em vaig sentir bé, no se perquè. Segurament el fet de veure´l amb una discapacitat visual em va fer treure de forma irremediable una certa compassió i un desitg d´intentar fer-lo feliç d´alguna manera. Sento dins meu que és un acte reflex i molt dificil de controlar: quan alguna persona amb dificultats evidents i on no tenim les mateixes capaçitat (per mala sort de l´altre) sento com una pena que em porta a tenir una compassió i una sobre valoració de les seves gaes de viure i fer qualsevol cosa. Fins aqui penso que és normal, el que no crec que sigui normal és que fem una discriminació positiva cap a ells ni cap a ningú pel sol fet de tenir alguna discapaçitat o minuvalía. Als "meus nens" del migdia a l´escola on treballo els hi dic que quan juguem amb en Quiles (un nen amb un problema clar de locomoció) a qualsevol cosa i el deixem guanyar no només li estem fen un flac favor sinó que l´estem perjudicant. Jo els hi pregunto perqué l´han deixat guanyar o perqué no han xutat la pilota tant fort com quan esti jo de porter i em diuen que perqué ell té una discapacitat (i és una resposta correcte, no la critico). Però jo els responc que tots tenim alguna discapacitat, sigui fisica, psiquica, afectiva, moral o espiritual. Que no tots juguem en aquesta vida en igualtat de condicions i que si fessim evaluacions psicologiques intra-personals ens emportariem moltes sorpreses. Si han de xutar malament a propòsit em sembla una falta de respecte directament cap al Quiles (i ell se n´ adona perfectament). Que xutin , en tot cas, amb la seva cama menys bona però amb totes les seves forçes. A l´hora de competir crec que podem posar dificultats puntuals per equiparar el nivell de la competició, però si xuten d´una altre manera ja no es competició ni és res.
Sempre he pensat que si per qualsevol cosa l´alopècia o el ser baixet o ser moreno fos una qüestió de burla o de desgràcia, i la gent pel carrer em tractés massa bé per tenir aquestes "qualitats o defectes" jo sería un desgraciat. En la recerca de la integració a un grup social o a la societat el fet de pasar d´alguna manera desaparcebut implica que la gent no canvii la manera de tractar-te per tenir alguna dificultat fisica. No se si m´explico.
dimecres, 23 de maig del 2012
21 de Maig del 2012
Dilluns 21, una nova sessió marcada per la Vaga o jornades de reivindicació... Molts companys marxen i van a l´aula del costat a dibuixar caretes... altres marxen a casa... i d´altres ens quedem treballant en petit grup, bé, més que treballar, debatint. Haig de dir que em sento molt comode en el petit espai, bé també m´hi sento parlant de cara a la gent, tot i que noto que quan hi ha més gent em torno molt populista, i en petit grup foto més canya i dic més el que penso tot i xocar constantment amb algun "enrique mujica" reprimit.
Del que varem parlar destaco el debat sobre el masclisme i el feminisme. Sincerament jo em considero Home, Catalá, i blanc. Ho dic perqué no sóc ni racista, ni masclista ni anti-espanyol i quan algú per dir alguna cosa que xoqui amb algun item d´aquests doncs ja t´etiqueten. Dir que els blancs , negres i orienals som diferents no vol dir que siguem algú millor que la resta, sino que s´ha dacceptar les diferencies clares entre raça. Per mi, la diferencia entre homes i dones,a nivell hormonal i tot el que aixó comporta durant els milions d´anys que portem d´evolució ens ha fet cada cop més i més diferents. La societat ha evolucionat de manera que cada cop sigui més innecessàries les habilitats masculines, força, capaçitat de caçar, recol·lectar, protegir etc...
Bé i quan parlo de les dones en segons quins termes ho faig conscient de que la generalització provoca que la gent "innocent" se senti atacada, però parlant amb el 100% dels meus amics i coneguts de segons quins temes se que estan totalment d´acord amb mi. Reconec que em rebenta per dintre que un home em digui que soc masclista, després de tenir moltissimes relacions i haver de patir moltissimes injusticies. He patit insults, gelosies, maltractament moral, xantatge emocional i diferents estratègies que usen les dones com les miges mentides i tripijocs semblants. He vist des de els 17 anys radere de moltes barres de diferents discoteques els comportaments mesquins de les dones i el posterior comportament rudimentari masculí. Juguen de tal manera que el seu objectiu vital (a causa de l´evolució) és anar reduint l´ambit social del mascle fins a limitar-lo d´una manera per mi indecent. Per aquest motiu és inevitable una evolució i "reciclatge" per part de l´home per tal d´esdevenir un altre cop com a element complementari de la nova dona.
Només volia reflexionar sobre aquest fet, que per mi no tots som iguals ni ho serem. Depén de cadascú marcar la diferència (cap a millor es clar).
Del que varem parlar destaco el debat sobre el masclisme i el feminisme. Sincerament jo em considero Home, Catalá, i blanc. Ho dic perqué no sóc ni racista, ni masclista ni anti-espanyol i quan algú per dir alguna cosa que xoqui amb algun item d´aquests doncs ja t´etiqueten. Dir que els blancs , negres i orienals som diferents no vol dir que siguem algú millor que la resta, sino que s´ha dacceptar les diferencies clares entre raça. Per mi, la diferencia entre homes i dones,a nivell hormonal i tot el que aixó comporta durant els milions d´anys que portem d´evolució ens ha fet cada cop més i més diferents. La societat ha evolucionat de manera que cada cop sigui més innecessàries les habilitats masculines, força, capaçitat de caçar, recol·lectar, protegir etc...
Bé i quan parlo de les dones en segons quins termes ho faig conscient de que la generalització provoca que la gent "innocent" se senti atacada, però parlant amb el 100% dels meus amics i coneguts de segons quins temes se que estan totalment d´acord amb mi. Reconec que em rebenta per dintre que un home em digui que soc masclista, després de tenir moltissimes relacions i haver de patir moltissimes injusticies. He patit insults, gelosies, maltractament moral, xantatge emocional i diferents estratègies que usen les dones com les miges mentides i tripijocs semblants. He vist des de els 17 anys radere de moltes barres de diferents discoteques els comportaments mesquins de les dones i el posterior comportament rudimentari masculí. Juguen de tal manera que el seu objectiu vital (a causa de l´evolució) és anar reduint l´ambit social del mascle fins a limitar-lo d´una manera per mi indecent. Per aquest motiu és inevitable una evolució i "reciclatge" per part de l´home per tal d´esdevenir un altre cop com a element complementari de la nova dona.
Només volia reflexionar sobre aquest fet, que per mi no tots som iguals ni ho serem. Depén de cadascú marcar la diferència (cap a millor es clar).
16 de Maig del 2012
A la classe del Dimecres la denominaría com la classe de la sinceritat del que portem de curs. Va estar molt bé quan alguns participants hi deien la seva en quant al tema de moda, La Vaga i alguns ens lamentavem de les coses que s´arriven a dir guiats per la passió estudiantil i sota el paraigües de la força que dona la multitud.
Com en les entrades anteriors ja vaig escriure suficient o no vull dedicar massa temps al mateix tema només diré que vaig decidir participar criticant la linia que porta el grup lluitant contra el professors i veient en ells un enemic o un complice. En tota lluita s´ha de saber contra qui vas, quins son els teus aliats, quin es el teu poder i si les teves accions tindrán la força suficient per assolir els objectius que t´han fet encetar la "guerra". Crec que en aquest punts generalment es falla. Trobo que moltes persones s´agraden a si mateixes quan hi ha assamblea i se senten autentics "Chés" revolucionaris i autentics representants del poble. Em sembla collonut, però gran part de les accions són neutres. Fer caretes, pancartes, ocupar biblioteques, tallar rondes, i parlar i parlar i parlar....
Les meves propostes com ja vaig dir es fonamentaven en 3 punts: 1) tots units via facebook o twitter; 2) assesorar-nos per algun advocat especialitzat en dret i en tema estudiantil; i 3) ocupar la plaça sant jaume amb les cadires de la facultat i fer classe allà on s´hi pugui sumar tothom i rebre les classes que potser mai haurien pogut rebre en la seva vida. Però bé, com si se sentís ploure, si no ho diu un "d´ells" no es guai. Trobo per tant, que és una cosa inocua i que no portará enlloc. Ho sento. Qui té el poder mana, però nosatres podem fer pressió de manera inteligent, diferent, però com no se m´escolta passo. Passo de les vagues quan no tinc res a aturar. L´unic perjudicat soc jo que perdo l´oportunitat de formar-me.
Com en les entrades anteriors ja vaig escriure suficient o no vull dedicar massa temps al mateix tema només diré que vaig decidir participar criticant la linia que porta el grup lluitant contra el professors i veient en ells un enemic o un complice. En tota lluita s´ha de saber contra qui vas, quins son els teus aliats, quin es el teu poder i si les teves accions tindrán la força suficient per assolir els objectius que t´han fet encetar la "guerra". Crec que en aquest punts generalment es falla. Trobo que moltes persones s´agraden a si mateixes quan hi ha assamblea i se senten autentics "Chés" revolucionaris i autentics representants del poble. Em sembla collonut, però gran part de les accions són neutres. Fer caretes, pancartes, ocupar biblioteques, tallar rondes, i parlar i parlar i parlar....
Les meves propostes com ja vaig dir es fonamentaven en 3 punts: 1) tots units via facebook o twitter; 2) assesorar-nos per algun advocat especialitzat en dret i en tema estudiantil; i 3) ocupar la plaça sant jaume amb les cadires de la facultat i fer classe allà on s´hi pugui sumar tothom i rebre les classes que potser mai haurien pogut rebre en la seva vida. Però bé, com si se sentís ploure, si no ho diu un "d´ells" no es guai. Trobo per tant, que és una cosa inocua i que no portará enlloc. Ho sento. Qui té el poder mana, però nosatres podem fer pressió de manera inteligent, diferent, però com no se m´escolta passo. Passo de les vagues quan no tinc res a aturar. L´unic perjudicat soc jo que perdo l´oportunitat de formar-me.
dilluns, 14 de maig del 2012
9 de Maig del 2012
Crec que aquesta és la sessió més inversemblant del que portem de curs, de veritat. Anem per parts.
De 5 a 6:30 tinc Matèria amb 2n, aquesta tarda el professor Modesto ens dona les notes dels examens (aprovo) i ens diu que qui vulgui revisar l´examen que ho digui i queda amb ell individualment i a més pel sol fet de revisar-lo li pujará la nota (si, si), i jo dic que vaig primer amb la meva energia caracteristica, i la clara diu jo segona, la maria diu tercera i així ens vam ordenar, com nens.
Entra un grup d´alumnes de fora per comunicar-nos lo de la vaga etc. Jo agafo i m´en vaig amb ells a anar classe per classe a avisar als altres companys. Jo l´unic, i els altres companys excèptics quedant-se, fet que em va molestar i els vaig increpar que molt queixar- se però després no eren capaços ni d´aixecar-se d´una puta cadira. Evidentment em van posar a parir, em rellisca.
Entro a altres classes amb els companys a avisar a altres estudiants que se sumen. Tot bé. Quina és la meva sorpresa quan al cap de pocs minuts començen a sortir companys de la meva classe d´en Modesto, i jo els dic que on van, i em responen que a manifestar-se, jo els pregunto que perquè no han sortit amb mi, i em responen que primer volien agafar tanda per la revisió de l´examen i parlar amb el profe per si els deixava sortir de classe...
No se si faig bé en dir aixó però em sembla de rates quedar- se a agafar tanda, quan era jo el primer, i cadascú amb un egoisme fastigós comença a agafar tanda per les rebaixes aviam quants punts poden treure de més. A més, jo vaig tenir els collons de sortir de classe per un sentit del deure de pertenença a un col·lectiu estudiantil maltractat arriscant-me a tenir un mal rollo amb el professor. Elles, en canvi (perqué majoritariament són dones) van esperar com "guineus" a tenir la seva tanda ven apuntadeta no sigui cas que no els regalin 0,2 punts essencials per aprovar, i evidentement, pactar amb el professor si poden sortir de classe si així no tenen represalies... Noies vaga és ara m´imposo, no ara pacto...
Al final vaig dir jo als membres dels revinidicadors primers que anessin a la classe dels meus companys de primer que no s´havien enterat de res. Entro a classe el primer, amb colegues d´altres facultats a informar, i surten un pocs primer, com jo, i al cap de 10 minuts surten uns altres també havent negociat algunes cosetes.
Anem a l´assamblea i tothom sincerament parlant xorrades. Fer una foto gegant de tots en posició de somriure, fer una performance tots vestits de negre per simbolitzar la mort de l´educació, ocupar la biblioteca... Jo vaig dir en veu alta devant de tothom 3 coses, 1: posar-nos tots en linia en una pagina de facebook clara amb idees clares i objectius clars determinats on tots estem informats al moment i poguem extendre rapidament la informació a altres universitats; 2: assesorar-nos per algun advocat o alguns estudiants de dret per saver quines són les nostres obligacions i drets com a estudiants i la llei com ens protegeix i saber fins on anem i fins on no podem anar; 3: vaig proposar agafar cadires de la universitat, plantar-les en plaça sant jaume en forma de classe totes mirant a la generalitat i fer classes a l´aire lliure. Una acampada educativa i lliure, educació pública gratuita en la via publica. Que més simbolic pot haver que aixó? Em vaig emportar uns aplaudiments que crec que em mereixia (porque yo lo valgo).
Anem a la classe i de camí li vaig dient a la Berta que fer vaga nosaltres, que no som cap agent productiu em sembla inutil. Ens estan subvencionant part de la nostra educació i crec que ens podem queixar fins a un cert punt, però fer vaga em sembla contraprodüent i inutil.
Comença la classe i la primera cosa que diu la Emma és que no esta d´acord amb el que jo he dit ja que nosaltres si que som productius per la societat. Bé jo arrivats a aquest punt crec que no haig de dir res més perqué acabaré discutint amb nens de 18 anys (jo faré en res 25) que no han treballat en la seva vida i que han estat 2 estius en un CAU i es creuen que cambiarán el món. Em fa moltissima gràcia com durant l´assamblea un company s´oferia voluntari per fer de moderador ( se m´escapa el riure xD) i informava a tothom de que anava la vaga etc (quan si no fos per mi que vaig ser qui els va anar a avisar no s´haguessin enterat). També em fa molta gràcia com pretenen fer vaga el Dijous a Anglés però volen parlar i pactar amb el professor la vaga i l´entrega de treballs (em sembla una falta de respecte a la paraula vaga i a la gent que ha mort defensant els seus ideals, o fas vaga indefinida i a les males o no fotis res). M´encantava com parlaven del Michael el meu profe d´Anglés sense tenir-ne ni idea,i creien que els escoltaria i que s´hi sumaria. Aqui ja no em vaig poder reprimir i l´unica cosa que vaig dir:
- En Michael está per sobre de tot aixó, a ell se la pela la vaga ha estat en EUA en l´epoca de Nixon, Kennedy, Vietnam.... a principi de curs ens va dir que teniem 20% de faltes lliures, justificada o no, a ell li és igual, si passes el 20% suspens. -Em van respondre com uns flipats que hem de lluitar bla bla bla...
Un dels companys va tenir la brillant idea de proposar que uns piquets entressin a la classe d´angles de la Teresa per poder sortir (ja és la covardia maxima, no tenir el valor de dir ei fins aqui!). Ostres ja em va semblar esperpèntic i vaig creure convenient sortir de classe ja que em costa reprimir-me a vegades dir el que penso.
Al dia seguent, entren a classe on estic amb el Michael diuen el que volen dir, alguns marxen i tenien pensat marxar avans d´entrar, però volien fer el paperet d´esperar a que entressin els reis mags i poder sortir amb ells en cerca d´un món millor. Bé, varem seguint fent la classe que és el nostre deure com a ciutadans als que se´ns paga per estudiar no ho oblidem. El fet de que jo no hagués sortit se que a alguns de primer els va molestar però me la bufa.
Tot seguit fem psicologia, tots els companys tornen a estar a classe, i tornen a fer el paperet per sortir de classe. SI FEU VAGA FEU-LA PERÒ DEIXEU D´ANAR DE PROTAGONISTES DE LA LLIBERTAT!. Finalment després d´acabar amb Psicologia els meus drets i crec que obligacions com a ciutadá (la meva obligació és formar-me i aprofitar els diners que l´estat em subvenciona) em dirigeixo a l´Assamblea per posar-me al dia de les evolucions. Quina és la meva sorpresa quan veig com a moderador general al meu company!! Mentre tothom perdia el temps usant el torn de paraula per parlar autèntiques xorrades i anar " de guais" hippi sense arribar enlloc. Així que aixeco la má, i no em donen torn de paraula, em queixo, i em diuen que he arribat tard i que ja no puc parlar. (Tenia unas poques idees per proposar però sincerament, ara que els bombin). No es pot pretendre posar- se d´acord 300 persones, tardarem anys en decidir una cosa unificadament... I seguiría però se que començarè a pujar el to i no vull.
7 de Maig del 2012
La sessió de dilluns 7 de Maig es va caracteritzar per l´emocionant debat sobre l´avaluació. Debat on vaig participar activament (com sempre que em motiva el tema i si hi tinc alguna cosa a aportar) per dir que sota el meu punt de vista i el concepte que jo tinc de justícia, l´avaluació hauria de ser una eina individualitzada per cada alumne amb els seus objectius dissenyats especificament on sobretot sobretot ha de servir per que l´alumne tingui una visió real de la seva situació i del que ha de aprendre i millorar, més aixó que no pas el que hem vist i fet i sofert fins ara, avaluació per fer escavetxina.
El meu pensament va cap aquesta linia i hi crec fermament i penso que és on l´escola del futur ha d´encaminar-se. Captar les qualitats prematurament dels infants i potenciar-les. Estudiar quines son les seves capacitats i trobar unes linies mestres cap a on es pot dirigir l´alumne durant el seu desenvolupament. Sempre diré que tothom és polifacètic, i perquè estudiar només una cosa per ser "de gran"? A en Guardiola (declarat apassionat pel futbol) l´estressa el futbol fins al punt d´allunyar-s´hi durant un temps, doncs perquè les persones no estudien 1 o 2 altres branques més diferents? És com jugar-s´ho tot a una sola carta per la resta de la teva vida. Sempre he pensat així i amb el temps hi penso més fermament encara.
M´agradaria destacar del debat que tot i tenir aquesta argumentació sempre hi ha d´haver algú que em porti la contraria (tot i no tenir ni punyetera idea del que es parla) i una companya va dir que no estaba d´acord amb el que jo deia argumentant que perqué s´han de potenciar les qualitats d´un fent-lo treballar en un grup "d´elit" si als "tontos" se´ls posa en grups dels "tontos". Aixó és el tipic argument dels que han patit la mala praxis dels grups per nivells: tu ets tontet ves al grup C i no fareu res de deures, tu en canvi ets llest i anirás al A i et posarem deures a punta pala. Als nens de la masia del Barça o de qualsevol altre club esportiu no se´ls encaixa per nivells? Els millors han de competir entre si per superar-se i perquè el millor dels millors será un referent. La societat ha de ser dirigida per les persones més competents perqué si no és així passa el que tenim ara.
Si posem la visió cap al pobret que té dificultats, si, vas al grup dels tontets, i pobret meu, seguirás anant en aquest grup si no milloras: aixó és dolent? Oi que els delinqüents van a la pressó? Doncs tothom hauria d´estar on es mereix per treball o capacitats.
Al final tot es pot criticar, tant el bo com el dolent. Jo penso fermament que si volem gent competent els em d´educar en que la vida és una competició llarga que fem tots contra nosaltres mateixos i responsabilitat nostra és guanyar-nos els merits i la reputació.
I com aprendre en la vida no només ha de ser a l´escola i fins als 16 anys (com sembla que pensa una gran majoria d´aquest nefast país) aqui adjunto una classe molt i molt especial. Des de fa 1 any que sóc DJ i mai és tard per aprendre a ser feliç fent realitat els nostres somnis.
El meu pensament va cap aquesta linia i hi crec fermament i penso que és on l´escola del futur ha d´encaminar-se. Captar les qualitats prematurament dels infants i potenciar-les. Estudiar quines son les seves capacitats i trobar unes linies mestres cap a on es pot dirigir l´alumne durant el seu desenvolupament. Sempre diré que tothom és polifacètic, i perquè estudiar només una cosa per ser "de gran"? A en Guardiola (declarat apassionat pel futbol) l´estressa el futbol fins al punt d´allunyar-s´hi durant un temps, doncs perquè les persones no estudien 1 o 2 altres branques més diferents? És com jugar-s´ho tot a una sola carta per la resta de la teva vida. Sempre he pensat així i amb el temps hi penso més fermament encara.
M´agradaria destacar del debat que tot i tenir aquesta argumentació sempre hi ha d´haver algú que em porti la contraria (tot i no tenir ni punyetera idea del que es parla) i una companya va dir que no estaba d´acord amb el que jo deia argumentant que perqué s´han de potenciar les qualitats d´un fent-lo treballar en un grup "d´elit" si als "tontos" se´ls posa en grups dels "tontos". Aixó és el tipic argument dels que han patit la mala praxis dels grups per nivells: tu ets tontet ves al grup C i no fareu res de deures, tu en canvi ets llest i anirás al A i et posarem deures a punta pala. Als nens de la masia del Barça o de qualsevol altre club esportiu no se´ls encaixa per nivells? Els millors han de competir entre si per superar-se i perquè el millor dels millors será un referent. La societat ha de ser dirigida per les persones més competents perqué si no és així passa el que tenim ara.
Si posem la visió cap al pobret que té dificultats, si, vas al grup dels tontets, i pobret meu, seguirás anant en aquest grup si no milloras: aixó és dolent? Oi que els delinqüents van a la pressó? Doncs tothom hauria d´estar on es mereix per treball o capacitats.
Al final tot es pot criticar, tant el bo com el dolent. Jo penso fermament que si volem gent competent els em d´educar en que la vida és una competició llarga que fem tots contra nosaltres mateixos i responsabilitat nostra és guanyar-nos els merits i la reputació.
dilluns, 7 de maig del 2012
2 de Maig del 2012
Aquesta sessió de Dimecres va venir després d´uns dies de pont (30 + 1) i la veritat es que em sentía una mica desubicat. Durant aquest espai varem treballar unes fitxes que van omplir els companys per grups, on treballaven alguna unitat de la matèria que ells vulguessin i on s´especificaven alguns items a treballar i s´havien d´argumentar etc. L´activitat en si està bé, la trobo necessària, però vai copsar que els companys estaven una mica perduts a l´hora de concretar un item i desenvolupar activitats adients etc.
La reflexió d´avui va enfocada a la me va participació en la tasca (ho sé, sòc narcisista i egocèntric ho reconec). La meva sensació en el moment de llegir el que les meves companyes havien escrit va ser de que no tenien gaire idea del que s´havia de fer (no és una critica cap a elles) ja que hi havia informació col·locada on crec que no hi havia d´estar, i d´altres apartats que no tenien la informació que crec que hi hauría de ser. En fi, el que vull explicar és la meva visió sobre la meva pròpia participació en l´equip. Em va fer gràcia que en el moment de defensar el treball del grup (que jo no vaig fer perquè en aquella sessió no hi vaig ser) les companyes van confiar en mi (per no dir que em van encalomar el marrón) i m´ho vai fer parar bé. Em vaig llegir el que van escriure, vaig ampliar la informació, vaig intentar re-ordenar tot el que vaig poder i vaig inventar-me activitats sobre la marxa mentre els portanveus de cada grup anaven argumentant els seus treballs. No se perquè exactament, però en el moment aquest em surt una mena de nervi que m´obliga a donar el màxim i a defensar el treball com si m´hi anés la vida. Doncs bé, en el moment de l´explicació vaig començar (sense voler) a explicar el nostre projecte tot afegint-hi un temari inventat amb activitats inventades i donant una informació que als companys no crec que els interesés: a quina temperatura s´evapora l´aigua? Heu estat algun cop a eivissa? no us heu fixat en com s´extreu la sal a les salines? No se, coses així, afegint al concepte en si (evaporació de l´aigua) informació que capti la seva atenció (eivissa) o preguntes que els faci dir: ostres, mai m´havia parat a pensar aixó, perqué és? digam-ho digam-ho digam-hooooooo.
Al que em vinc a referir, es que cada cop que exposem algun concepte a algú altre, sense voler-ho ens convertim en professors ja que no deixa de ser un intercanvi d´informació. Dic professor i no mestre, per mi, mestre és una cosa bastant més densa. I fa 2 anys em vaig adonar que m´encanta que la gent m´escolti, que aprenguin alguna del que els dic, i que m´encanta fer sentir coses inesperades a la gent, per exemple, afegir anècdotes gracioses o conceptes que al "oient o espectador" el facin obrir els ulls i estar atent al que diré després. Aixó, genera en mi una autoestima impressionant. M´encanta. M´encanta dir, sabies que....? I llavors acabar amb un "pos ara cada cop que (...) farás (tal o qual). O dir: ara quan coneixis a una "xurri" li parles d´aixó i es quedará embobada i segur que te la lligas. Vaja, coses d´aquest estil.
Vull acabar aquest escrit arribant a la conclusió que molts cops, però molts, l´embolcall és un 50% o més de l´èxit de que algú aprengui quelcom. Que aprendre no ha de ser carca, ronyós i aburrit. El gran problema, per mi, es que la majoria de conceptes que s´aprenen a l´escola són inutils i absurds ja que donen l´esquena a les coses veritablement importants a la vida. I en aquesta universitat, ho sento però sembla que més. Com ahir li deia a un company, encara ningú m´ha explicat com curar a un nen que li dona un atac d´epilepsia en mig de classe, com curar una ferida, com escoltar a un nen que no sap explicar el que li passa, o com abraçar i calmar a un nen quan un exercici no li surt o quan els companys l´han deixat de banda. Senyors tenim un gan problema...
La reflexió d´avui va enfocada a la me va participació en la tasca (ho sé, sòc narcisista i egocèntric ho reconec). La meva sensació en el moment de llegir el que les meves companyes havien escrit va ser de que no tenien gaire idea del que s´havia de fer (no és una critica cap a elles) ja que hi havia informació col·locada on crec que no hi havia d´estar, i d´altres apartats que no tenien la informació que crec que hi hauría de ser. En fi, el que vull explicar és la meva visió sobre la meva pròpia participació en l´equip. Em va fer gràcia que en el moment de defensar el treball del grup (que jo no vaig fer perquè en aquella sessió no hi vaig ser) les companyes van confiar en mi (per no dir que em van encalomar el marrón) i m´ho vai fer parar bé. Em vaig llegir el que van escriure, vaig ampliar la informació, vaig intentar re-ordenar tot el que vaig poder i vaig inventar-me activitats sobre la marxa mentre els portanveus de cada grup anaven argumentant els seus treballs. No se perquè exactament, però en el moment aquest em surt una mena de nervi que m´obliga a donar el màxim i a defensar el treball com si m´hi anés la vida. Doncs bé, en el moment de l´explicació vaig començar (sense voler) a explicar el nostre projecte tot afegint-hi un temari inventat amb activitats inventades i donant una informació que als companys no crec que els interesés: a quina temperatura s´evapora l´aigua? Heu estat algun cop a eivissa? no us heu fixat en com s´extreu la sal a les salines? No se, coses així, afegint al concepte en si (evaporació de l´aigua) informació que capti la seva atenció (eivissa) o preguntes que els faci dir: ostres, mai m´havia parat a pensar aixó, perqué és? digam-ho digam-ho digam-hooooooo.
Al que em vinc a referir, es que cada cop que exposem algun concepte a algú altre, sense voler-ho ens convertim en professors ja que no deixa de ser un intercanvi d´informació. Dic professor i no mestre, per mi, mestre és una cosa bastant més densa. I fa 2 anys em vaig adonar que m´encanta que la gent m´escolti, que aprenguin alguna del que els dic, i que m´encanta fer sentir coses inesperades a la gent, per exemple, afegir anècdotes gracioses o conceptes que al "oient o espectador" el facin obrir els ulls i estar atent al que diré després. Aixó, genera en mi una autoestima impressionant. M´encanta. M´encanta dir, sabies que....? I llavors acabar amb un "pos ara cada cop que (...) farás (tal o qual). O dir: ara quan coneixis a una "xurri" li parles d´aixó i es quedará embobada i segur que te la lligas. Vaja, coses d´aquest estil.
Vull acabar aquest escrit arribant a la conclusió que molts cops, però molts, l´embolcall és un 50% o més de l´èxit de que algú aprengui quelcom. Que aprendre no ha de ser carca, ronyós i aburrit. El gran problema, per mi, es que la majoria de conceptes que s´aprenen a l´escola són inutils i absurds ja que donen l´esquena a les coses veritablement importants a la vida. I en aquesta universitat, ho sento però sembla que més. Com ahir li deia a un company, encara ningú m´ha explicat com curar a un nen que li dona un atac d´epilepsia en mig de classe, com curar una ferida, com escoltar a un nen que no sap explicar el que li passa, o com abraçar i calmar a un nen quan un exercici no li surt o quan els companys l´han deixat de banda. Senyors tenim un gan problema...
diumenge, 29 d’abril del 2012
Bonus (29 de Març / 23 Abril /25 Abril)
Aquesta entrada va sobre els dies 29-3; 23 i 25-4.
Referent al dia 29 de Març , vaga general, el comentari va encaminat cap al fet de que no hi crec en les vagues tal i com estan conceptuades actualment. Cal dir que jo no en vaig fer de vaga, vaig anar a treballar a l´escola com cada dia, i vaig anar a fer classe d´anglés, que era l´unica assignatura que va dir el professor que no faria pas vaga, i per tant, entenc que el meu deure és assistir-hi.
Les vagues son l´ultim recurs, quan no estás d´acord amb qui mana, i no tens el poder per fer-lo fora i escollir un altre lider. És, per mi, un recurs final, que o es fa bé ( a lo gran) o no es fa. Estar un dia a la platja (que és el que va fer la majoria, siguem clars) i després tornar a treballar al dia seguent em sembla absolutament inutil. Les vagues si són legals és perque als politics no els afecten, si fossin realment utils i productives per al bé del poble segur que les farien ilegals. Aquells que diuen que se´ns ha d´escoltar, els dic que se´ns ha d´escoltar a les urnes, votant massivament i destronant aquells que no vulguem, però donant el poder aquells que sabem que no farán res, i després queixant-se em sembla una actitud de perdedor. Al final em sembla que visc en un país de perdedors, Catalunya un país de ploraners que no tenen el valor de dir PROU, i Espanya un país nord-africà amb reminiscències llatino-americanes amb sabor a coco i banana. Amb aixó vull dir, ho sento molt, que jo no vaig fer vaga perquè o paralitzem el país indefinidament fins que ens tornin els drets que se suposa que ens han tret, o sino no fem vaga.
Un altre punt de vista és el de que aquest país no es pot sostenir amb el sistema actual i que s´han de fer reformes, però el que han plantejat és més aviat mesures per deprimir l´economia i fer que els index de pobresa augmentin, més que reactivar l´economia. Potser no es pot reactivar perquè tal i com estava activada no era real (bombolla inmobiliaria, desfalcs astronomics a les comptes i pressupostos dels governs etc). Bé, em sembla que a la bañera se´ns està refredant l´aigua, i el que fem és obrir el tap i deixar que la banyera es vagi buidant, més que tornar a escalfar l´aigua amb més aigua calenta. Crec, sincerament que el sistema que ens governa i que regeix les normes d´aquest mercat economic són absolutament brutes, tenint en compte que tot s´ha construit des de fa molts i molts anys en expropiar i robar i matar a autóctons d´altres paísos i amenaçar-los i controlar-los amb deutes i crea-ls´hi guerres per matar-se entre ells (parlo d´africa i sud-america). Per tant, senyors, em fa vergonya com em evolucionat i a costa de qué ho em fet. Per tant tot és tant fosc que mira, prefereixo centrar-me en lo meu, en estudiar i a la que pugui emigrar a un lloc millor.
Dia de Sant Jordi, només vull dir que m´omple de joia veure el meu país engalanat, podent veure milers de senyeres i estelades. Veure gent de la cultura del país passejant com la majoria dels obrers i poder tocar-los i parlar amb ells. També pensar perquè aquest dia (la diada de Catalunya real sota el meu punt de vista) és laboral, i no fem ponts, eqüaductes i coses extranyes inproductives. No treiem verges, no fem grans festes folclòriques, no ens emborratxem ni treiem bous ni els matem ni fem grans coses d´aquestes amb musica etc. Regalem flors a les dones que estimem (jo a ma mare, la meva novia, i a la meva àvia que en pau descansi) i elles ens regalen llibres. Els que podem passejem, visitem aquells programes de radio que ens agraden i veiem als locutors i colaboradors insitu. Milers de Catalans nascuts a catalunya i d´altres no nascuts ens fusionem en una massa de població que rega els carrers de la ciutat comptal plens de vida i cultura. Tot i no ser 100% Català, avui més que mai orgullós de ser Català i de la meva terra.
Sobre el 25 d´Abril vull comentar que no he pogut assistir a classe perquè he estat molt a prop d´un poble que es diu Peratallada de convivències amb els nens de 3er i 4t de primària de la meva escola , l´escola Voramar del Poblenou. Basicament dir que ha sigut una experiència espectacular, que els professors que ja havia tingut com a mestres, ara companys, em van fer sentir molt i molt bé, que la dinàmica amb els nens va ser impressionant i tots ens vam emportar un record super "xulo". La reflexió va cap a que 3 dies així em semblen molt més utils i didàctics que gairebé tot un curs estudiant amb llibres i aprenent coses que els nens de l´escola haurien d´aprendre i nosaltres saber ensenyar, parlo de Didactica de X, didactica de X, que ens fan aprendre el temari, en comptes de donar-nos eines per ensenyar aquests continguts. En fi, no em posaré a criticar un altre cop l´Universitat (avui que m´ha arrivat una resolució a un recurs que vaig posar per una multa per circular per la vorera en un lloc on no era vorera perquè era una entrada a un parking, i la cosa va ser que al cridar-me l´atenció el urbano jo li vaig respondre que en la rambla de barcelona hi havien més problemes, que estavem rodejats la meva novia i jo de yonkis, putas, rumanesos i moros robant i que s´hauria de preocupar d´aixó en comptes de intentar cridar-me l´atenció davant de la meva parella per una cosa absurda per tal de rebaixar-me i intentar que jo quedés com un cobard davant l´autoritat "de pacotilla"). Vaja, que he aprés molt en aquestes convis i que aquests coneixements m´aporten molt més que classe i classe i més classe.
Referent al dia 29 de Març , vaga general, el comentari va encaminat cap al fet de que no hi crec en les vagues tal i com estan conceptuades actualment. Cal dir que jo no en vaig fer de vaga, vaig anar a treballar a l´escola com cada dia, i vaig anar a fer classe d´anglés, que era l´unica assignatura que va dir el professor que no faria pas vaga, i per tant, entenc que el meu deure és assistir-hi.
Les vagues son l´ultim recurs, quan no estás d´acord amb qui mana, i no tens el poder per fer-lo fora i escollir un altre lider. És, per mi, un recurs final, que o es fa bé ( a lo gran) o no es fa. Estar un dia a la platja (que és el que va fer la majoria, siguem clars) i després tornar a treballar al dia seguent em sembla absolutament inutil. Les vagues si són legals és perque als politics no els afecten, si fossin realment utils i productives per al bé del poble segur que les farien ilegals. Aquells que diuen que se´ns ha d´escoltar, els dic que se´ns ha d´escoltar a les urnes, votant massivament i destronant aquells que no vulguem, però donant el poder aquells que sabem que no farán res, i després queixant-se em sembla una actitud de perdedor. Al final em sembla que visc en un país de perdedors, Catalunya un país de ploraners que no tenen el valor de dir PROU, i Espanya un país nord-africà amb reminiscències llatino-americanes amb sabor a coco i banana. Amb aixó vull dir, ho sento molt, que jo no vaig fer vaga perquè o paralitzem el país indefinidament fins que ens tornin els drets que se suposa que ens han tret, o sino no fem vaga.
Un altre punt de vista és el de que aquest país no es pot sostenir amb el sistema actual i que s´han de fer reformes, però el que han plantejat és més aviat mesures per deprimir l´economia i fer que els index de pobresa augmentin, més que reactivar l´economia. Potser no es pot reactivar perquè tal i com estava activada no era real (bombolla inmobiliaria, desfalcs astronomics a les comptes i pressupostos dels governs etc). Bé, em sembla que a la bañera se´ns està refredant l´aigua, i el que fem és obrir el tap i deixar que la banyera es vagi buidant, més que tornar a escalfar l´aigua amb més aigua calenta. Crec, sincerament que el sistema que ens governa i que regeix les normes d´aquest mercat economic són absolutament brutes, tenint en compte que tot s´ha construit des de fa molts i molts anys en expropiar i robar i matar a autóctons d´altres paísos i amenaçar-los i controlar-los amb deutes i crea-ls´hi guerres per matar-se entre ells (parlo d´africa i sud-america). Per tant, senyors, em fa vergonya com em evolucionat i a costa de qué ho em fet. Per tant tot és tant fosc que mira, prefereixo centrar-me en lo meu, en estudiar i a la que pugui emigrar a un lloc millor.
Dia de Sant Jordi, només vull dir que m´omple de joia veure el meu país engalanat, podent veure milers de senyeres i estelades. Veure gent de la cultura del país passejant com la majoria dels obrers i poder tocar-los i parlar amb ells. També pensar perquè aquest dia (la diada de Catalunya real sota el meu punt de vista) és laboral, i no fem ponts, eqüaductes i coses extranyes inproductives. No treiem verges, no fem grans festes folclòriques, no ens emborratxem ni treiem bous ni els matem ni fem grans coses d´aquestes amb musica etc. Regalem flors a les dones que estimem (jo a ma mare, la meva novia, i a la meva àvia que en pau descansi) i elles ens regalen llibres. Els que podem passejem, visitem aquells programes de radio que ens agraden i veiem als locutors i colaboradors insitu. Milers de Catalans nascuts a catalunya i d´altres no nascuts ens fusionem en una massa de població que rega els carrers de la ciutat comptal plens de vida i cultura. Tot i no ser 100% Català, avui més que mai orgullós de ser Català i de la meva terra.
Sobre el 25 d´Abril vull comentar que no he pogut assistir a classe perquè he estat molt a prop d´un poble que es diu Peratallada de convivències amb els nens de 3er i 4t de primària de la meva escola , l´escola Voramar del Poblenou. Basicament dir que ha sigut una experiència espectacular, que els professors que ja havia tingut com a mestres, ara companys, em van fer sentir molt i molt bé, que la dinàmica amb els nens va ser impressionant i tots ens vam emportar un record super "xulo". La reflexió va cap a que 3 dies així em semblen molt més utils i didàctics que gairebé tot un curs estudiant amb llibres i aprenent coses que els nens de l´escola haurien d´aprendre i nosaltres saber ensenyar, parlo de Didactica de X, didactica de X, que ens fan aprendre el temari, en comptes de donar-nos eines per ensenyar aquests continguts. En fi, no em posaré a criticar un altre cop l´Universitat (avui que m´ha arrivat una resolució a un recurs que vaig posar per una multa per circular per la vorera en un lloc on no era vorera perquè era una entrada a un parking, i la cosa va ser que al cridar-me l´atenció el urbano jo li vaig respondre que en la rambla de barcelona hi havien més problemes, que estavem rodejats la meva novia i jo de yonkis, putas, rumanesos i moros robant i que s´hauria de preocupar d´aixó en comptes de intentar cridar-me l´atenció davant de la meva parella per una cosa absurda per tal de rebaixar-me i intentar que jo quedés com un cobard davant l´autoritat "de pacotilla"). Vaja, que he aprés molt en aquestes convis i que aquests coneixements m´aporten molt més que classe i classe i més classe.
diumenge, 22 d’abril del 2012
16 d´Abril del 2012
Durant aquesta sessió, com no podria ser de cap altre forma, varem parlar del Curriculum escolar. Bé, segueixo pensant que és important, però no tant saber quines competències es treballen i que és el que diu el curriculum ja que a l´hora de la veritat cada PEC segueix unes directrius una mica diferents i cada professor com a bon professional s´hi haurà d´adaptar deixant de banda segurament alguns principis deontològics o reprimint la seva pròpia opinió sobre el com fer i donar classe.
El que avui m´agradaria destacar sobretot és boom de les notes sobre el treball de Web 2.0. En si, ja el treball em crea una sensació de perplexitat, ja que com es prodiga, hi han coneixements que s´han d´adquirir amb la pràctica com anar en bicicleta, doncs les web 2.0 que no deixen de ser una evolució natural interactiva de les webs clàssiques. Que nosaltres que som la primera generació que va usar Messenger, Fotolog, Facebook, Twitter, Soundcloud, MixCloud, Blogger etc se´ns demani un treball on es pregunti la definició de web2.0, qui la va crear, usos pedagògics etc em sembla si més no ridicul. A més dona la casualitat que durant el primer curs de Magisteri d´educació primària a Blanquerna varem fer GITIC i on gestionaven informació, ens subscrivíem a diferents pàgines, treballavem amb Prezi amb google Docs a temps real cadascú a casa seva etc... em va resultar desquiciant enviar-nos un treball així. Fer-nos perdre el temps d´aquesta manera a casa que podriem dedicar a moltes altres coses més importants i que més ens podrien ajudar a aprendre. El problema penso que van ser les classes que varem perdre perqué el professor no va poder venir per motius personals (i ni el culpo ni molt menys ja que si no va poder venir a les classes les seves raons tindría i per aqui no hi vaig ni vull centrar-me) però fer-nos fer un treball així on se´ns preguntan X coses, i on a Wikipèdia gairebé surt tot casi en el mateix ordre de X em va semblar molt trist. El més facil i el que hauria fet el 95% de la població mundial davant d´aquest fet és usar aquesta informació tal i com està ben redactada i col·locar-la, i ni que sigui, posar la font perquè quedi clar d´on s´ha tret la informació.
Si el que ha de valorar un professor és la re-redactació de la informació o la sintesi de la informació em sembla que o jo o el professor s´ha equivocat de facultat, perquè el criteri d´evaluació és més propi de la facultat de Periodisme o Ciències Politiques que de magisteri d´educació primària. Que es valori que un canvii les paraules d´una font d´informació prou fidedigne em sembla del tot fatal. Una opinió del docent és que és trist que a l´Universtat s´entreguin treballs així, per mi i per la majoria dels meus companys és que és trist que se´ns demanin treballs tant absurds com aquests i a més se´ns evalui per si em re-escrit la informació amb les nostres paraules. La informació d´aquest treball en 20 minuts a classe donant informació o treballant-la nosaltres mateixos s´assoleix ràpid i podem passar a fer altres coses més importants, com per exemple, treballar les plataformes que se´ns ha fet buscar, i pel que sembla ni treballarem ni usarem ni podrem afegir-la als nostres recursos personals pel dia de demà tenir més eines per donar una millor educació als nostres alumnes.
Estar cada dia treballant el curriculum escolar és una forma d´invertir el temps molt menys rendible que treballar i pràcticar a classe amb les web 2.0 que em treballat en un treball i que no posem en pràctica a classe. Crec que aqui alguna cosa falla o no?
El que avui m´agradaria destacar sobretot és boom de les notes sobre el treball de Web 2.0. En si, ja el treball em crea una sensació de perplexitat, ja que com es prodiga, hi han coneixements que s´han d´adquirir amb la pràctica com anar en bicicleta, doncs les web 2.0 que no deixen de ser una evolució natural interactiva de les webs clàssiques. Que nosaltres que som la primera generació que va usar Messenger, Fotolog, Facebook, Twitter, Soundcloud, MixCloud, Blogger etc se´ns demani un treball on es pregunti la definició de web2.0, qui la va crear, usos pedagògics etc em sembla si més no ridicul. A més dona la casualitat que durant el primer curs de Magisteri d´educació primària a Blanquerna varem fer GITIC i on gestionaven informació, ens subscrivíem a diferents pàgines, treballavem amb Prezi amb google Docs a temps real cadascú a casa seva etc... em va resultar desquiciant enviar-nos un treball així. Fer-nos perdre el temps d´aquesta manera a casa que podriem dedicar a moltes altres coses més importants i que més ens podrien ajudar a aprendre. El problema penso que van ser les classes que varem perdre perqué el professor no va poder venir per motius personals (i ni el culpo ni molt menys ja que si no va poder venir a les classes les seves raons tindría i per aqui no hi vaig ni vull centrar-me) però fer-nos fer un treball així on se´ns preguntan X coses, i on a Wikipèdia gairebé surt tot casi en el mateix ordre de X em va semblar molt trist. El més facil i el que hauria fet el 95% de la població mundial davant d´aquest fet és usar aquesta informació tal i com està ben redactada i col·locar-la, i ni que sigui, posar la font perquè quedi clar d´on s´ha tret la informació.
Si el que ha de valorar un professor és la re-redactació de la informació o la sintesi de la informació em sembla que o jo o el professor s´ha equivocat de facultat, perquè el criteri d´evaluació és més propi de la facultat de Periodisme o Ciències Politiques que de magisteri d´educació primària. Que es valori que un canvii les paraules d´una font d´informació prou fidedigne em sembla del tot fatal. Una opinió del docent és que és trist que a l´Universtat s´entreguin treballs així, per mi i per la majoria dels meus companys és que és trist que se´ns demanin treballs tant absurds com aquests i a més se´ns evalui per si em re-escrit la informació amb les nostres paraules. La informació d´aquest treball en 20 minuts a classe donant informació o treballant-la nosaltres mateixos s´assoleix ràpid i podem passar a fer altres coses més importants, com per exemple, treballar les plataformes que se´ns ha fet buscar, i pel que sembla ni treballarem ni usarem ni podrem afegir-la als nostres recursos personals pel dia de demà tenir més eines per donar una millor educació als nostres alumnes.
Estar cada dia treballant el curriculum escolar és una forma d´invertir el temps molt menys rendible que treballar i pràcticar a classe amb les web 2.0 que em treballat en un treball i que no posem en pràctica a classe. Crec que aqui alguna cosa falla o no?
11 d´Abril del 2012
Durant aquesta sessó, com no, varem tornar a parlar del Curriculum escolar un altre cop més. Són moltes les sessions que dediquem a tractar el curriculum i imagino que al final del curs serem uns experts en competències bàsiques, transversals i de tot tipus. Bé, el que m´agradaria destacar d´aquesta sessió és una cosa que va passar al final i un cop finalitzada la classe, que és la xerrada que vaig poder tenir amb el professor Martí Cerezo on vam poder compartir i intercanviar opinió sobre diferents aspectes de la vida a l¨UB. Va ser un descobriment agradable poder copsar com els mateixos professors discrepen d´alguns successos que passen a l´Universitat ja que rarament podem coneixer a l´individu que se´ns posa davant a donar-nos classe.
Trobo que més enllà d´una percepció meva, és important que l´alumne sapiga qui és el seu professor i que puguin parlar de temes diferents i discrepar si cal sobre alguna cosa ja que sol ser mes enriquidor i didàctic aquelles coses que un li explica unicament a una altra persona. El fet de poder veure i sentir que aquest professor veu i viu la Universitat com un ens molt millorable m´ha fet apropar-m´hi una mica més cap a la seva persona i on segurament podré fer més comentaris i intercanviar opinió d´una manera més natural d´ara endavant quan tingui l´oportunitat.
D´alló que varem parlar no diré pas res, ja que aixó es queda entre homes, però si destacar com a positiu el poder parlar tant obertament i sincerament amb ell i ell amb mi. Bé!
Trobo que més enllà d´una percepció meva, és important que l´alumne sapiga qui és el seu professor i que puguin parlar de temes diferents i discrepar si cal sobre alguna cosa ja que sol ser mes enriquidor i didàctic aquelles coses que un li explica unicament a una altra persona. El fet de poder veure i sentir que aquest professor veu i viu la Universitat com un ens molt millorable m´ha fet apropar-m´hi una mica més cap a la seva persona i on segurament podré fer més comentaris i intercanviar opinió d´una manera més natural d´ara endavant quan tingui l´oportunitat.
D´alló que varem parlar no diré pas res, ja que aixó es queda entre homes, però si destacar com a positiu el poder parlar tant obertament i sincerament amb ell i ell amb mi. Bé!
dimecres, 4 d’abril del 2012
26 de Març del 2012
Avui Dilluns, després d´uns quants dies de no tenir classe he pogut retrobar-me amb els companys i en Martí. Hem dedicat la sessió a treballar per grups uns aspectes del curriculum escolar i l´altre part a la planificació del treball grupal que haurem de fer.
Tot i així, varem haver d´entregar un petit treball sobre les Web 2.0 ja que el tutor per motius personals no va poder assistir a les sessions anteriors, i com a "penyora" ens va oferir amablement aquesta tasca. Cap aqui vull anar. No cap al motiu, sinó a les webs.
Avui dia, no existeixes si no estás viu a la xarxa, i estar viu no vol dir només estar, sinó moure´s i evolucionar. Moltes pàgines web resten inmòvils davant els canvis. Ells creuen que pel sol fet de tenir web ja són moderns i están a la ultima. Potser fa 5 anys si, tenir web era una innovació. Però crec que moltes d´aquestes pàgines han quedat obsoletes. Per exemple, la pàgina del mercat on treballa ma mare. Si, el mercat és nou (remodelat recentment), i van fer- se una plana web, fins aqui tot perfecte. Però per a que serveix? per donar- se a conèixer ? per si algú per coincidència se la troba i vulgui visitar-la? No, no i no. Avui dia s´ha de poder interactuar, opinar, comprar, tastar, degustar, experimentar, millorar!! La pagina resta estàtica, impassible al pas del temps, i aixó em fa molta ràbia. L´evolució natural d´internet va cada cop més a una interacció a temps real i a una experimentació contínua del client. Així és com s´amplien fronteres. Les web 2.0 són el pas natural cap a on hauríen d´anar totes les altres págines que poden oferir algun tipus o no de servei. LLògicament en el pla educatiu les 2.0 són fonamentals aixó es indubtable. És per aixó que no entenc com en aquesta universitat no se´ns ensenya a dominar aquest tipus de eines virtuals i digitals com reals, com pissarres tàctils. Nosaltres som els professors del futur, i la UB hauria d´estar un pas endavant de la societat, i malauradament no ho està.
Tot i així, varem haver d´entregar un petit treball sobre les Web 2.0 ja que el tutor per motius personals no va poder assistir a les sessions anteriors, i com a "penyora" ens va oferir amablement aquesta tasca. Cap aqui vull anar. No cap al motiu, sinó a les webs.
Avui dia, no existeixes si no estás viu a la xarxa, i estar viu no vol dir només estar, sinó moure´s i evolucionar. Moltes pàgines web resten inmòvils davant els canvis. Ells creuen que pel sol fet de tenir web ja són moderns i están a la ultima. Potser fa 5 anys si, tenir web era una innovació. Però crec que moltes d´aquestes pàgines han quedat obsoletes. Per exemple, la pàgina del mercat on treballa ma mare. Si, el mercat és nou (remodelat recentment), i van fer- se una plana web, fins aqui tot perfecte. Però per a que serveix? per donar- se a conèixer ? per si algú per coincidència se la troba i vulgui visitar-la? No, no i no. Avui dia s´ha de poder interactuar, opinar, comprar, tastar, degustar, experimentar, millorar!! La pagina resta estàtica, impassible al pas del temps, i aixó em fa molta ràbia. L´evolució natural d´internet va cada cop més a una interacció a temps real i a una experimentació contínua del client. Així és com s´amplien fronteres. Les web 2.0 són el pas natural cap a on hauríen d´anar totes les altres págines que poden oferir algun tipus o no de servei. LLògicament en el pla educatiu les 2.0 són fonamentals aixó es indubtable. És per aixó que no entenc com en aquesta universitat no se´ns ensenya a dominar aquest tipus de eines virtuals i digitals com reals, com pissarres tàctils. Nosaltres som els professors del futur, i la UB hauria d´estar un pas endavant de la societat, i malauradament no ho està.
diumenge, 25 de març del 2012
5 de Març de 2012
Durant aquest dilluns en que estrenem el mes de Març de l´any 2012 parlem de l´article de Stenhouse i en fem un resum. Em quedo amb la visió idealitzada de que el professor és un artista i ha de donar forma i color a la seva obra, que és com un teatre. Trobo que aquest tipus de fragments motiven molt als alumnes que comencin a estudiar carreres com aquestes ja que se sentiran elements fonamentals per a la societat i llogicament valorats.
Penso que si a totes les carreres i les feines se´ls motivés aixi i es fes sentir a als alumnes o treballadors tant afortunats d´haver anat a parar a un sector tant bonic tot canviaria.
En el pais dels insipits, qui prepara el plat més bonic és el millor cuiner (me l´acabo d´inventar), és la meva forma d´explicar que gran part de la població no sap apreciar el valor i la bellesa de la majoria de coses que la vida i Dèu ens brinda (jo soc creient). Si almenys, amb les paraules s´aconsegueix que la gent canvii les ulleres amb les que veu la realitat per passar a veure una realitat més estimulant i més hermosa llavors val la pena.
Tot i així, qualsevol persona que hagi estat a una aula sabrà que és una feina com les altres, en el sentit que el dia que estás inspirat tot es de conya, pero el dia que t´has barallat amb la parella, o s´ha mort l´avi, o tens problemes economics greus és més dificil connectar amb els alumnes amb el somriure i la gràcia habituals.
Penso que si a totes les carreres i les feines se´ls motivés aixi i es fes sentir a als alumnes o treballadors tant afortunats d´haver anat a parar a un sector tant bonic tot canviaria.
En el pais dels insipits, qui prepara el plat més bonic és el millor cuiner (me l´acabo d´inventar), és la meva forma d´explicar que gran part de la població no sap apreciar el valor i la bellesa de la majoria de coses que la vida i Dèu ens brinda (jo soc creient). Si almenys, amb les paraules s´aconsegueix que la gent canvii les ulleres amb les que veu la realitat per passar a veure una realitat més estimulant i més hermosa llavors val la pena.
Tot i així, qualsevol persona que hagi estat a una aula sabrà que és una feina com les altres, en el sentit que el dia que estás inspirat tot es de conya, pero el dia que t´has barallat amb la parella, o s´ha mort l´avi, o tens problemes economics greus és més dificil connectar amb els alumnes amb el somriure i la gràcia habituals.
14 de Març del 2012
Durant aquesta sessió varem estar parlant del Curriculum escolar, curriculum, d´altre banda, que està penjat el Moodle fet que agraeixo i destaco com a positiu donat que alumnes com jo tenim actualment serioses dificultats per a fer una minima despesa que se surti dels malabars i jocs de magia que fem alguns per arribar a fi de mes.
Un cop dit això, i centrant-me en el debat que és el que més m´interessa, em fa molta gràcia com alguns companys conceben la desigualtat fisica i psicologica (parlo de gent amb necessitats educatives especials) com una cosa absolutament normal, i que aquests alumnes tenen dret a estar a la mateixa classe que la gent sense aquestes necessitats i que la cosa pot fluir i anar prou bé. Si, clar, en un món perfecte si, parò aquest no és el món que ells projecten desde la seva comprensible inocència i ignorància.
Fa anys que penso que l´objectiu hauria de ser la individualització del curriculum a l´alumne. La maleabilitat del curriculum, de les metodologies i dels tempos segons l´alumne que estigui rebent aquets inputs. L´any passat, durant l´estiu i aquest hivern (que és quan tinc una mica de temps lliure, no gaire més la veritat) vaig començar a dissenyar un pla educatiu que segons el meu parer erradicaria el fracás escolar que actualment tant es prodiga en els mitjans de comunicació i les tertulies del mercat. A les seguents entrades si s´escau anirè deixant petites pinzellades del que vaig fent en aquest sentit. Només una reflexió, bé, dues, primera: tots som unics i irrepetibles, i tots tenim deficiències, tots som disminuits en molts aspectes, tot i que la ignorància general hagi fet que globalment s´entengui com a disminuit o minusvalit aquell que es veu clarament que té alguna dificultat en ser com la majoria; segona reflexió: la gran majoria de persones que conec i se´n salven ben poques, han fracassat escolarment en inteligencia emocional, meditació, esperit critic, innovació i recerca, autoconeixement, filosofia vital...
Un cop dit això, i centrant-me en el debat que és el que més m´interessa, em fa molta gràcia com alguns companys conceben la desigualtat fisica i psicologica (parlo de gent amb necessitats educatives especials) com una cosa absolutament normal, i que aquests alumnes tenen dret a estar a la mateixa classe que la gent sense aquestes necessitats i que la cosa pot fluir i anar prou bé. Si, clar, en un món perfecte si, parò aquest no és el món que ells projecten desde la seva comprensible inocència i ignorància.
Fa anys que penso que l´objectiu hauria de ser la individualització del curriculum a l´alumne. La maleabilitat del curriculum, de les metodologies i dels tempos segons l´alumne que estigui rebent aquets inputs. L´any passat, durant l´estiu i aquest hivern (que és quan tinc una mica de temps lliure, no gaire més la veritat) vaig començar a dissenyar un pla educatiu que segons el meu parer erradicaria el fracás escolar que actualment tant es prodiga en els mitjans de comunicació i les tertulies del mercat. A les seguents entrades si s´escau anirè deixant petites pinzellades del que vaig fent en aquest sentit. Només una reflexió, bé, dues, primera: tots som unics i irrepetibles, i tots tenim deficiències, tots som disminuits en molts aspectes, tot i que la ignorància general hagi fet que globalment s´entengui com a disminuit o minusvalit aquell que es veu clarament que té alguna dificultat en ser com la majoria; segona reflexió: la gran majoria de persones que conec i se´n salven ben poques, han fracassat escolarment en inteligencia emocional, meditació, esperit critic, innovació i recerca, autoconeixement, filosofia vital...
diumenge, 4 de març del 2012
20 de Febrer de 2012
Durant aquesta sessió varem tractar d´esbrinar que era el que voliem transmetre amb les representacions del dia anterior i varem poder exposar cadascú (menys tots aquells que sistematicament deleguen la seva veu en altres companys) les nostres sensacions.
De la sessió em quedo amb el debat que va sorgir entre la vaga o no del dimecres 29. Exactament sobre si la vaga (sent estudiant) és un mètode efectiu de manifestació per fer arribar la teva opinió als mandataris i dirigents del país. Personalment, com que no som productors ni gestors de res, sinó que som ciutadants que rebem unes subvencions i ens donen l´oportunitat de rebre una formació millor o pitjor, però formació al cap i a la fi, penso que és absolutament inutil. Ara bé, si no anem a classe per anar a la manifestació llavors si, pero la manifestació era pel matí. LLavors permeteu-me dubtar de la capacitat d´acció i directament de la intencionalitat de la vaga. Es queixen d´ells, però a la que poden actuen com ells. El canvi comença per un mateix senyors. (Indignat)
De la sessió em quedo amb el debat que va sorgir entre la vaga o no del dimecres 29. Exactament sobre si la vaga (sent estudiant) és un mètode efectiu de manifestació per fer arribar la teva opinió als mandataris i dirigents del país. Personalment, com que no som productors ni gestors de res, sinó que som ciutadants que rebem unes subvencions i ens donen l´oportunitat de rebre una formació millor o pitjor, però formació al cap i a la fi, penso que és absolutament inutil. Ara bé, si no anem a classe per anar a la manifestació llavors si, pero la manifestació era pel matí. LLavors permeteu-me dubtar de la capacitat d´acció i directament de la intencionalitat de la vaga. Es queixen d´ells, però a la que poden actuen com ells. El canvi comença per un mateix senyors. (Indignat)
15 de Febrer de 2012
Durant la segona sessió em quedo sobretot am les representacions de diferents situacions "quotidianes" a una aula. Em va fer gràcia com la majòria va poder posar-se al lloc d´un mestre o un professor després d´uns anys de veure com alguna cosa semblant feiem o feien amb ells. Bé no hi ha gaire més a dir de la pròpia evidència de que ens fem grans i ens posem a l´altre banda i veiem el que feiem patir i no ens n´adonavem etc.
Com tot a la vida el temps ens posa a lloc i es tracta d´un aprenentatge que no es pot transmetre de vells a joves ja que tots hem de viure la nostra pròpia vida i em de tenir els nostres propis errors, tot i que si no ho has repetir jo no parlaría d´error sinó d´aprenentatge.
Dilluns 13 de Febrer 2012
Benvinguts al meu bloc! Durant la primera sessió varem arribar a la conclusió de que segons quins coneixements eren molt mes facilment adquiribles fent ús de la pràctica i la prova empírica que estudiant amb un llibre. Bé, aquesta reflexió trobo que és molt acertada ja que sota el meu punt de vista és una evidència que l´aprenentatge significatiu només pot existir quan relaciones la nova informació amb alguna cosa que ja coneixies i treballant in situ segons quines matèries hi han moltes més opcions que aquella activitat la relacionis amb alguna cosa que ja coneixes que si fas només exercicis al llibre. Evidentment, quan parlem del anar en bici queda llavors molt més clar que s´ha de fer i practicar a la realitat, com tantes altres coses que la nostra generació va perdent gradualment en comparació amb generacions pretèrites.
dilluns, 27 de febrer del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)