Avui Dilluns, després d´uns quants dies de no tenir classe he pogut retrobar-me amb els companys i en Martí. Hem dedicat la sessió a treballar per grups uns aspectes del curriculum escolar i l´altre part a la planificació del treball grupal que haurem de fer.
Tot i així, varem haver d´entregar un petit treball sobre les Web 2.0 ja que el tutor per motius personals no va poder assistir a les sessions anteriors, i com a "penyora" ens va oferir amablement aquesta tasca. Cap aqui vull anar. No cap al motiu, sinó a les webs.
Avui dia, no existeixes si no estás viu a la xarxa, i estar viu no vol dir només estar, sinó moure´s i evolucionar. Moltes pàgines web resten inmòvils davant els canvis. Ells creuen que pel sol fet de tenir web ja són moderns i están a la ultima. Potser fa 5 anys si, tenir web era una innovació. Però crec que moltes d´aquestes pàgines han quedat obsoletes. Per exemple, la pàgina del mercat on treballa ma mare. Si, el mercat és nou (remodelat recentment), i van fer- se una plana web, fins aqui tot perfecte. Però per a que serveix? per donar- se a conèixer ? per si algú per coincidència se la troba i vulgui visitar-la? No, no i no. Avui dia s´ha de poder interactuar, opinar, comprar, tastar, degustar, experimentar, millorar!! La pagina resta estàtica, impassible al pas del temps, i aixó em fa molta ràbia. L´evolució natural d´internet va cada cop més a una interacció a temps real i a una experimentació contínua del client. Així és com s´amplien fronteres. Les web 2.0 són el pas natural cap a on hauríen d´anar totes les altres págines que poden oferir algun tipus o no de servei. LLògicament en el pla educatiu les 2.0 són fonamentals aixó es indubtable. És per aixó que no entenc com en aquesta universitat no se´ns ensenya a dominar aquest tipus de eines virtuals i digitals com reals, com pissarres tàctils. Nosaltres som els professors del futur, i la UB hauria d´estar un pas endavant de la societat, i malauradament no ho està.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada