Durant aquest dilluns en que estrenem el mes de Març de l´any 2012 parlem de l´article de Stenhouse i en fem un resum. Em quedo amb la visió idealitzada de que el professor és un artista i ha de donar forma i color a la seva obra, que és com un teatre. Trobo que aquest tipus de fragments motiven molt als alumnes que comencin a estudiar carreres com aquestes ja que se sentiran elements fonamentals per a la societat i llogicament valorats.
Penso que si a totes les carreres i les feines se´ls motivés aixi i es fes sentir a als alumnes o treballadors tant afortunats d´haver anat a parar a un sector tant bonic tot canviaria.
En el pais dels insipits, qui prepara el plat més bonic és el millor cuiner (me l´acabo d´inventar), és la meva forma d´explicar que gran part de la població no sap apreciar el valor i la bellesa de la majoria de coses que la vida i Dèu ens brinda (jo soc creient). Si almenys, amb les paraules s´aconsegueix que la gent canvii les ulleres amb les que veu la realitat per passar a veure una realitat més estimulant i més hermosa llavors val la pena.
Tot i així, qualsevol persona que hagi estat a una aula sabrà que és una feina com les altres, en el sentit que el dia que estás inspirat tot es de conya, pero el dia que t´has barallat amb la parella, o s´ha mort l´avi, o tens problemes economics greus és més dificil connectar amb els alumnes amb el somriure i la gràcia habituals.
diumenge, 25 de març del 2012
14 de Març del 2012
Durant aquesta sessió varem estar parlant del Curriculum escolar, curriculum, d´altre banda, que està penjat el Moodle fet que agraeixo i destaco com a positiu donat que alumnes com jo tenim actualment serioses dificultats per a fer una minima despesa que se surti dels malabars i jocs de magia que fem alguns per arribar a fi de mes.
Un cop dit això, i centrant-me en el debat que és el que més m´interessa, em fa molta gràcia com alguns companys conceben la desigualtat fisica i psicologica (parlo de gent amb necessitats educatives especials) com una cosa absolutament normal, i que aquests alumnes tenen dret a estar a la mateixa classe que la gent sense aquestes necessitats i que la cosa pot fluir i anar prou bé. Si, clar, en un món perfecte si, parò aquest no és el món que ells projecten desde la seva comprensible inocència i ignorància.
Fa anys que penso que l´objectiu hauria de ser la individualització del curriculum a l´alumne. La maleabilitat del curriculum, de les metodologies i dels tempos segons l´alumne que estigui rebent aquets inputs. L´any passat, durant l´estiu i aquest hivern (que és quan tinc una mica de temps lliure, no gaire més la veritat) vaig començar a dissenyar un pla educatiu que segons el meu parer erradicaria el fracás escolar que actualment tant es prodiga en els mitjans de comunicació i les tertulies del mercat. A les seguents entrades si s´escau anirè deixant petites pinzellades del que vaig fent en aquest sentit. Només una reflexió, bé, dues, primera: tots som unics i irrepetibles, i tots tenim deficiències, tots som disminuits en molts aspectes, tot i que la ignorància general hagi fet que globalment s´entengui com a disminuit o minusvalit aquell que es veu clarament que té alguna dificultat en ser com la majoria; segona reflexió: la gran majoria de persones que conec i se´n salven ben poques, han fracassat escolarment en inteligencia emocional, meditació, esperit critic, innovació i recerca, autoconeixement, filosofia vital...
Un cop dit això, i centrant-me en el debat que és el que més m´interessa, em fa molta gràcia com alguns companys conceben la desigualtat fisica i psicologica (parlo de gent amb necessitats educatives especials) com una cosa absolutament normal, i que aquests alumnes tenen dret a estar a la mateixa classe que la gent sense aquestes necessitats i que la cosa pot fluir i anar prou bé. Si, clar, en un món perfecte si, parò aquest no és el món que ells projecten desde la seva comprensible inocència i ignorància.
Fa anys que penso que l´objectiu hauria de ser la individualització del curriculum a l´alumne. La maleabilitat del curriculum, de les metodologies i dels tempos segons l´alumne que estigui rebent aquets inputs. L´any passat, durant l´estiu i aquest hivern (que és quan tinc una mica de temps lliure, no gaire més la veritat) vaig començar a dissenyar un pla educatiu que segons el meu parer erradicaria el fracás escolar que actualment tant es prodiga en els mitjans de comunicació i les tertulies del mercat. A les seguents entrades si s´escau anirè deixant petites pinzellades del que vaig fent en aquest sentit. Només una reflexió, bé, dues, primera: tots som unics i irrepetibles, i tots tenim deficiències, tots som disminuits en molts aspectes, tot i que la ignorància general hagi fet que globalment s´entengui com a disminuit o minusvalit aquell que es veu clarament que té alguna dificultat en ser com la majoria; segona reflexió: la gran majoria de persones que conec i se´n salven ben poques, han fracassat escolarment en inteligencia emocional, meditació, esperit critic, innovació i recerca, autoconeixement, filosofia vital...
diumenge, 4 de març del 2012
20 de Febrer de 2012
Durant aquesta sessió varem tractar d´esbrinar que era el que voliem transmetre amb les representacions del dia anterior i varem poder exposar cadascú (menys tots aquells que sistematicament deleguen la seva veu en altres companys) les nostres sensacions.
De la sessió em quedo amb el debat que va sorgir entre la vaga o no del dimecres 29. Exactament sobre si la vaga (sent estudiant) és un mètode efectiu de manifestació per fer arribar la teva opinió als mandataris i dirigents del país. Personalment, com que no som productors ni gestors de res, sinó que som ciutadants que rebem unes subvencions i ens donen l´oportunitat de rebre una formació millor o pitjor, però formació al cap i a la fi, penso que és absolutament inutil. Ara bé, si no anem a classe per anar a la manifestació llavors si, pero la manifestació era pel matí. LLavors permeteu-me dubtar de la capacitat d´acció i directament de la intencionalitat de la vaga. Es queixen d´ells, però a la que poden actuen com ells. El canvi comença per un mateix senyors. (Indignat)
De la sessió em quedo amb el debat que va sorgir entre la vaga o no del dimecres 29. Exactament sobre si la vaga (sent estudiant) és un mètode efectiu de manifestació per fer arribar la teva opinió als mandataris i dirigents del país. Personalment, com que no som productors ni gestors de res, sinó que som ciutadants que rebem unes subvencions i ens donen l´oportunitat de rebre una formació millor o pitjor, però formació al cap i a la fi, penso que és absolutament inutil. Ara bé, si no anem a classe per anar a la manifestació llavors si, pero la manifestació era pel matí. LLavors permeteu-me dubtar de la capacitat d´acció i directament de la intencionalitat de la vaga. Es queixen d´ells, però a la que poden actuen com ells. El canvi comença per un mateix senyors. (Indignat)
15 de Febrer de 2012
Durant la segona sessió em quedo sobretot am les representacions de diferents situacions "quotidianes" a una aula. Em va fer gràcia com la majòria va poder posar-se al lloc d´un mestre o un professor després d´uns anys de veure com alguna cosa semblant feiem o feien amb ells. Bé no hi ha gaire més a dir de la pròpia evidència de que ens fem grans i ens posem a l´altre banda i veiem el que feiem patir i no ens n´adonavem etc.
Com tot a la vida el temps ens posa a lloc i es tracta d´un aprenentatge que no es pot transmetre de vells a joves ja que tots hem de viure la nostra pròpia vida i em de tenir els nostres propis errors, tot i que si no ho has repetir jo no parlaría d´error sinó d´aprenentatge.
Dilluns 13 de Febrer 2012
Benvinguts al meu bloc! Durant la primera sessió varem arribar a la conclusió de que segons quins coneixements eren molt mes facilment adquiribles fent ús de la pràctica i la prova empírica que estudiant amb un llibre. Bé, aquesta reflexió trobo que és molt acertada ja que sota el meu punt de vista és una evidència que l´aprenentatge significatiu només pot existir quan relaciones la nova informació amb alguna cosa que ja coneixies i treballant in situ segons quines matèries hi han moltes més opcions que aquella activitat la relacionis amb alguna cosa que ja coneixes que si fas només exercicis al llibre. Evidentment, quan parlem del anar en bici queda llavors molt més clar que s´ha de fer i practicar a la realitat, com tantes altres coses que la nostra generació va perdent gradualment en comparació amb generacions pretèrites.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)