Com el seu titol indica aquesta entrada serveix com a cloenda de totes les entrades que he anat fent durant el semestre. Em servirá per fer una petita valoració i reflexió d´alló treballat a l´aula.
Basicament voldria destacar l´esforç per part del professor per fer de les classes quelcom dinàmic i un espai per a la conversa i l´intercanvi d´opinions. Queda clar que va ser només intenció i que no va ser en cap cas tal i com (crec) que desitjava el professsor ja que els meus companys varen demostrar una apatía insultant. Una actitud que han anat cultivant al llarg dels anys a les aules amb la complicitat de molts professors que per tal de no desgastar-se massa procuraven fer classes repetitives i monotones on l´alumne havia de callar i escriure. No justifico als meus companys ja que són adults i han d´espavilar-se si o si (més encara en els temps que corren) pero son producte d´una negligència pedagogica i educativa que ha creat invertebrats morals i socials com jo els qualifico. Gent sense esma, sense resiliencia, sense capacitat de frustració, sense objectius ni metes, sense respecte a la gent gran ni jove, sense paciència i sense capacitat de reflexió ni esperit critic. Es clar, que es pot esperar no?
Bé en aquest sentit ja he anat donant suficient llenya a l´actitud dels companys durant el bloc així que els deixaré estar, ells s´ho farán.
En quant a les activitats, ja ho vaig dir en la sessió d´acomiadament, penso que els alumnes hem de ser agraïts cap alguns professors i en aquest cas amb en Martí, ja que la seva matèria en molts casos era pesada i poc atractiva (també era victima de la franja horària), però tot i així va procurar treballar en petits grups i fer "cosetes" una mica dinàmiques a pesar de l´hora, l´energia, la temàtica i l´apatía dels meus companys.
Penso que en aquesta vida hem de ser conscients que la gent que tenim davant son persones i no son alló de que treballen, sinó que tenen sentiments i venen i provenen de situacions en alguns cops complicades, i en aquest cas, he percebut un esforç per volguer fer alguna cosa que procurés seduir-nos minimament per a motivar-nos tot i que era un repte massa dificil.
Respecte als treballs en grup, jo destacaría en el meu grup final la increible i vergonyosa actitud i falta d´interés per part dels meus dos companys (no són el Blai, per tant dels 4 ja queda el 50% del grup). Poca feina, interés nul, la feina que van fer la varem haver de repassar i casi reconstruir-la.... bé, una merda.
No vull donar pena ni molt menys, però com que faig la majoria d´assignatures de 2n i alguna de 1er, em vaig veure avocat a treballar amb els qui (penso) que no volia ningú i aixó ha passat factura. Tinc un problema i és que sóc molt exigent i nerviós, i si la gent no segueix el ritme, i a més quan els parlo miren cap a un altre costat, o pregunten: Julio, tenemos que hacer el trabajo eh? -Si claro, tenemos que hacer el trabajo, y que? que propones? que has buscado? que has pensado? o me lo dices esperando que yo otra vez organice todo y te de ordenes?.... Se que en alguns casos les meves respostes son massa dures, o tinc a vegades una forma de parlar molt directa i hi ha gent que els pot molestar, i de veritat que des de fa anys que intento controlar-ho, però a vegades sento que no em val la pena controlar-ho amb gent que no s´ho mereix, i en aquest cas me enverinat del verí que tenía per mossegar-me la llengua i no "liarla".
Poqueta cosa mes puc dir ja que no hagi anat explicant durant el semestre. Agraïr també el poder tenir un espai on manifestar-me i sentir-me escoltat (o llegit) i destacar aquesta faceta de l´assignatura que és la que més m´ha agradat i estimulat. Poder manifestar-se i mostrar-se davant tothom en llibertat és una cosa molt sana que cada cop més s´está perdent.
Moltes gràcies per l´atenció rebuda, i espero que ens veiem aviat!!
dilluns, 25 de juny del 2012
divendres, 15 de juny del 2012
13 de Juny del 2012
Aquesta és l´entrada en la que faré referència al meu treball grupal sobre l´escola. Per començar vull dir que començavem malament ja que un altre grup va fer l´escola on jo treballo i hi vaig estar des de P4 fins 4t d´ESO. Haig de dir que em va sentar malament que un altre grup, havent-hi tantes escoles a barcelona n´agafés el mateix, i a més, l´exposés avans ja que poca cosa podriem dir llavors de nou.
Continuaré parlant de la falta d´implicació d´alguns companys (que no som ni en Blai ni jo) ja que van arribar tard a l´escola, la seva actitud cap a la recopil·lació d´informació va ser deficient, la seva dinàmica i participació en el treball va ser inexistent, i en l´unica cosa que van participar que va ser en el Powerpoint, ho van fer 1h avans d´exposar i desordenat i amb faltes d´ortografia. Se que em tiro pedres sobre la meva propia teulada, pero les coses son així, no van fer res i e l pitjor de tot és que en la unitat didàctica tampoc volen fer res, simplement es mostren passius esperant un: "bueno ja ho faig jo".
No serveix de res queixar-se, jo penso així, però em sentiré més bé teclejant aquestes paraules. No van fer res, les 4 fotos que un company va haver de fer algunes les va fer malament, per no fer una fotocòpia d´un horari va fer una foto, i a més li va fer la foto a un horari que no era!! L´altre hi va ser i prou. Una cosa vull dir, ni son males persones ni em cauen malament, ens al contrari, em cauen cada cop millor, però la feina es la feina i jo quan treballo no tinc amics, tinc socis que o aporten o no aporten, i ells són dels ultims.
Gràcies al Blai que com sempre segueix la meva linia, se que sóc una persona impetuosa i que solc manar (per alguns massa) però per mi el necessari per fer bé les coses (m´ho dic tot jo =D).
Al final la presentació crec que va mostrar qui sabia del tema i qui havia treballat i qui no, però sincerament em sap greu que no hagués quedat encara molt més clar. Aixó si, encara queda l´ultima part, la unitat didàctica i tots estem molt cansats.
Continuaré parlant de la falta d´implicació d´alguns companys (que no som ni en Blai ni jo) ja que van arribar tard a l´escola, la seva actitud cap a la recopil·lació d´informació va ser deficient, la seva dinàmica i participació en el treball va ser inexistent, i en l´unica cosa que van participar que va ser en el Powerpoint, ho van fer 1h avans d´exposar i desordenat i amb faltes d´ortografia. Se que em tiro pedres sobre la meva propia teulada, pero les coses son així, no van fer res i e l pitjor de tot és que en la unitat didàctica tampoc volen fer res, simplement es mostren passius esperant un: "bueno ja ho faig jo".
No serveix de res queixar-se, jo penso així, però em sentiré més bé teclejant aquestes paraules. No van fer res, les 4 fotos que un company va haver de fer algunes les va fer malament, per no fer una fotocòpia d´un horari va fer una foto, i a més li va fer la foto a un horari que no era!! L´altre hi va ser i prou. Una cosa vull dir, ni son males persones ni em cauen malament, ens al contrari, em cauen cada cop millor, però la feina es la feina i jo quan treballo no tinc amics, tinc socis que o aporten o no aporten, i ells són dels ultims.
Gràcies al Blai que com sempre segueix la meva linia, se que sóc una persona impetuosa i que solc manar (per alguns massa) però per mi el necessari per fer bé les coses (m´ho dic tot jo =D).
Al final la presentació crec que va mostrar qui sabia del tema i qui havia treballat i qui no, però sincerament em sap greu que no hagués quedat encara molt més clar. Aixó si, encara queda l´ultima part, la unitat didàctica i tots estem molt cansats.
6 de Juny del 2012
Realment aquesta sessió de dimecres 6 de Juny, tot i ser a classe, no varem fer res mes que escoltar als companys. Poca cosa puc dir més que hi hauria d´haver una assignatura de comuncació oral i com fer presentacions ja que estem acostumats a que es valori excessivament el treball realitzat previ i es deixa de banda la posada en escena.
Nivell lent, poca entonació, falta de mirada al public, poca gestualitat, nul moviment a "l´escenari", atacs de riure, gent en blanc... Són totes aquelles coses que a Blanquerna ens deien que no haviem de fer. Ser professor, o transmetre qualsevol informació requereix d´una teatralitat i els meus companys no en tenen, és així. Passaran els anys i a les escoles no se n´adonarán de la importancia del parlar bé en public.
Se que queda molt buit, potser massa, però crec que les poques bones paraules que es varen tenir la majoria de presentacions es mereixen també poquetes paraules per qualificar-les. A vegades sóc massa dur, ho se, però en aquesta vida ningú regala res. Al Cèsar el que és del Cèsar, si no, no.
Nivell lent, poca entonació, falta de mirada al public, poca gestualitat, nul moviment a "l´escenari", atacs de riure, gent en blanc... Són totes aquelles coses que a Blanquerna ens deien que no haviem de fer. Ser professor, o transmetre qualsevol informació requereix d´una teatralitat i els meus companys no en tenen, és així. Passaran els anys i a les escoles no se n´adonarán de la importancia del parlar bé en public.
Se que queda molt buit, potser massa, però crec que les poques bones paraules que es varen tenir la majoria de presentacions es mereixen també poquetes paraules per qualificar-les. A vegades sóc massa dur, ho se, però en aquesta vida ningú regala res. Al Cèsar el que és del Cèsar, si no, no.
dimecres, 6 de juny del 2012
4 de Juny del 2012
En aquesta sessió varem estar parlant de serveis educatius en xarxa i recursos de TIC com les Webquest, Zonaclick, Hot Potatoes i caçeres del tesor entre d´altres. També varem estar treballant en grup fent una activitat sobre les necessitats educatives d´un suposat alumne etc. On avui vull incidir es en les TIC i alló que a Blanquerna anomenavem GITIC (Gestió de la Informació i Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Penso que son un bon complement a les formes de transmissió de coneixement que tenim actualment i em sembla que es llogic que l´escola s´actualitzi en quant a continguts i recursos. Crec que absolutitzar, informatitzar i digitalitzar-ho absolutament tot és un error evident ja que crea una distancia molt gran entre el coneixement i el feeling amb els recursos tangibles, em refereixo a l´olor del paper, del llapis, l´olor de la goma d´esborrar...
Sembla que amb els anys començo cada cop més a semblar un avi melancòlic on tot alló que va passar va ser, és i será molt millor que el que vindrá però penso que l´educació té una serie d´elements que fan que tots tinguem una memòria col·lectiva i unes sensacions molt intenses sobre elements d orgànics de l´entorn que ens fan sentir molt humans. Sento que la digitalització té infinitats de coses bonissimes, però penso que en l´educació s´ha d´anar en compte per no agafar males costums en quant a escriptura i coses d´aquest estil.
Usar el google maps a geografia o medi natural em sembla una idea molt interessant.
Usar recursos digitals per fer analisi de frases de manera rapida i corregir-ho dinamicament és simplement optimitzar el temps i els recursos.
Però tot té el seu limit. Escriure a mà aquelles cartes d´amor o notetes a la teva noia desitjada, entregar treballs on les tapes estaven fetes per nosaltres són dos petits exemples de la sensació de bonança que em deixen aquests records.
Penso que s´ha d´educar als nens sobre el mon informatic i penso sincerament que és molt i molt important. Sento que no hi ha una educació digital sobre alló que és bo o dolent i el limit es perd i crec que en part es perque l´escola no ha arribat a temps en la nostra generació i no va saber adaptar aquells elements en el nostre dia a dia. Em resulta molt important saber educar als nens en aquest sentit, saber usar una arma no vol dir saber quan i com usarla pel bé comú.
Resumint, les TIC son una eina poderosa que en mans de nens poden ser una maquina sumament perillosa.
Sembla que amb els anys començo cada cop més a semblar un avi melancòlic on tot alló que va passar va ser, és i será molt millor que el que vindrá però penso que l´educació té una serie d´elements que fan que tots tinguem una memòria col·lectiva i unes sensacions molt intenses sobre elements d orgànics de l´entorn que ens fan sentir molt humans. Sento que la digitalització té infinitats de coses bonissimes, però penso que en l´educació s´ha d´anar en compte per no agafar males costums en quant a escriptura i coses d´aquest estil.
Usar el google maps a geografia o medi natural em sembla una idea molt interessant.
Usar recursos digitals per fer analisi de frases de manera rapida i corregir-ho dinamicament és simplement optimitzar el temps i els recursos.
Però tot té el seu limit. Escriure a mà aquelles cartes d´amor o notetes a la teva noia desitjada, entregar treballs on les tapes estaven fetes per nosaltres són dos petits exemples de la sensació de bonança que em deixen aquests records.
Penso que s´ha d´educar als nens sobre el mon informatic i penso sincerament que és molt i molt important. Sento que no hi ha una educació digital sobre alló que és bo o dolent i el limit es perd i crec que en part es perque l´escola no ha arribat a temps en la nostra generació i no va saber adaptar aquells elements en el nostre dia a dia. Em resulta molt important saber educar als nens en aquest sentit, saber usar una arma no vol dir saber quan i com usarla pel bé comú.
Resumint, les TIC son una eina poderosa que en mans de nens poden ser una maquina sumament perillosa.
dimecres, 30 de maig del 2012
23 de Maig del 2012
Avui hem fet la sessió fora de l´aula. Asseguts a terra al costat de la parada de metro i al costat de la carretera de sortida de la Ronda de dalt. Ha sigut una sessió especial i diferent. M´ha semblt una bona idea, no brillant, però bona ja que d´aquesta manera se´ns podia veure i a més podriem donar informació en forma de "pamflets" aprofitant el bon temps. L´inconvenient bé quan fem tota la sessió asseguts al terra amb l´incomoditat que aixó comporta, quan no sentim res del que es diu i/o quan els pamflets no son informatius sino que son una serie d´eslogans diferents els uns dels altres d´alló més cutre. Bé d´aixó m´hi vaig adonar quan els vaig entregar el paper a unes boniques noies que em van dir: pero esto que és concretamente?, i jo els vaig haver de respondre (amb perdó) : pues una mierda, porque ni explica nada ni se entiende nada. Ni te puedes sumar al movimiento ni puedes participar... D´aquesta manera va acabar la meva participació en la promoció ja que un cop més vaig veure que les coses no es van fer tot el bé que crec que s´haurien de fer.
Em va fer molta il·lusió la incorporació d´aquell senyor a la sessió tot i que la seva participació va ser puntual i tampoc ens vam enterar gairebé de res del que es va dir, però em vaig sentir bé, no se perquè. Segurament el fet de veure´l amb una discapacitat visual em va fer treure de forma irremediable una certa compassió i un desitg d´intentar fer-lo feliç d´alguna manera. Sento dins meu que és un acte reflex i molt dificil de controlar: quan alguna persona amb dificultats evidents i on no tenim les mateixes capaçitat (per mala sort de l´altre) sento com una pena que em porta a tenir una compassió i una sobre valoració de les seves gaes de viure i fer qualsevol cosa. Fins aqui penso que és normal, el que no crec que sigui normal és que fem una discriminació positiva cap a ells ni cap a ningú pel sol fet de tenir alguna discapaçitat o minuvalía. Als "meus nens" del migdia a l´escola on treballo els hi dic que quan juguem amb en Quiles (un nen amb un problema clar de locomoció) a qualsevol cosa i el deixem guanyar no només li estem fen un flac favor sinó que l´estem perjudicant. Jo els hi pregunto perqué l´han deixat guanyar o perqué no han xutat la pilota tant fort com quan esti jo de porter i em diuen que perqué ell té una discapacitat (i és una resposta correcte, no la critico). Però jo els responc que tots tenim alguna discapacitat, sigui fisica, psiquica, afectiva, moral o espiritual. Que no tots juguem en aquesta vida en igualtat de condicions i que si fessim evaluacions psicologiques intra-personals ens emportariem moltes sorpreses. Si han de xutar malament a propòsit em sembla una falta de respecte directament cap al Quiles (i ell se n´ adona perfectament). Que xutin , en tot cas, amb la seva cama menys bona però amb totes les seves forçes. A l´hora de competir crec que podem posar dificultats puntuals per equiparar el nivell de la competició, però si xuten d´una altre manera ja no es competició ni és res.
Sempre he pensat que si per qualsevol cosa l´alopècia o el ser baixet o ser moreno fos una qüestió de burla o de desgràcia, i la gent pel carrer em tractés massa bé per tenir aquestes "qualitats o defectes" jo sería un desgraciat. En la recerca de la integració a un grup social o a la societat el fet de pasar d´alguna manera desaparcebut implica que la gent no canvii la manera de tractar-te per tenir alguna dificultat fisica. No se si m´explico.
Em va fer molta il·lusió la incorporació d´aquell senyor a la sessió tot i que la seva participació va ser puntual i tampoc ens vam enterar gairebé de res del que es va dir, però em vaig sentir bé, no se perquè. Segurament el fet de veure´l amb una discapacitat visual em va fer treure de forma irremediable una certa compassió i un desitg d´intentar fer-lo feliç d´alguna manera. Sento dins meu que és un acte reflex i molt dificil de controlar: quan alguna persona amb dificultats evidents i on no tenim les mateixes capaçitat (per mala sort de l´altre) sento com una pena que em porta a tenir una compassió i una sobre valoració de les seves gaes de viure i fer qualsevol cosa. Fins aqui penso que és normal, el que no crec que sigui normal és que fem una discriminació positiva cap a ells ni cap a ningú pel sol fet de tenir alguna discapaçitat o minuvalía. Als "meus nens" del migdia a l´escola on treballo els hi dic que quan juguem amb en Quiles (un nen amb un problema clar de locomoció) a qualsevol cosa i el deixem guanyar no només li estem fen un flac favor sinó que l´estem perjudicant. Jo els hi pregunto perqué l´han deixat guanyar o perqué no han xutat la pilota tant fort com quan esti jo de porter i em diuen que perqué ell té una discapacitat (i és una resposta correcte, no la critico). Però jo els responc que tots tenim alguna discapacitat, sigui fisica, psiquica, afectiva, moral o espiritual. Que no tots juguem en aquesta vida en igualtat de condicions i que si fessim evaluacions psicologiques intra-personals ens emportariem moltes sorpreses. Si han de xutar malament a propòsit em sembla una falta de respecte directament cap al Quiles (i ell se n´ adona perfectament). Que xutin , en tot cas, amb la seva cama menys bona però amb totes les seves forçes. A l´hora de competir crec que podem posar dificultats puntuals per equiparar el nivell de la competició, però si xuten d´una altre manera ja no es competició ni és res.
Sempre he pensat que si per qualsevol cosa l´alopècia o el ser baixet o ser moreno fos una qüestió de burla o de desgràcia, i la gent pel carrer em tractés massa bé per tenir aquestes "qualitats o defectes" jo sería un desgraciat. En la recerca de la integració a un grup social o a la societat el fet de pasar d´alguna manera desaparcebut implica que la gent no canvii la manera de tractar-te per tenir alguna dificultat fisica. No se si m´explico.
dimecres, 23 de maig del 2012
21 de Maig del 2012
Dilluns 21, una nova sessió marcada per la Vaga o jornades de reivindicació... Molts companys marxen i van a l´aula del costat a dibuixar caretes... altres marxen a casa... i d´altres ens quedem treballant en petit grup, bé, més que treballar, debatint. Haig de dir que em sento molt comode en el petit espai, bé també m´hi sento parlant de cara a la gent, tot i que noto que quan hi ha més gent em torno molt populista, i en petit grup foto més canya i dic més el que penso tot i xocar constantment amb algun "enrique mujica" reprimit.
Del que varem parlar destaco el debat sobre el masclisme i el feminisme. Sincerament jo em considero Home, Catalá, i blanc. Ho dic perqué no sóc ni racista, ni masclista ni anti-espanyol i quan algú per dir alguna cosa que xoqui amb algun item d´aquests doncs ja t´etiqueten. Dir que els blancs , negres i orienals som diferents no vol dir que siguem algú millor que la resta, sino que s´ha dacceptar les diferencies clares entre raça. Per mi, la diferencia entre homes i dones,a nivell hormonal i tot el que aixó comporta durant els milions d´anys que portem d´evolució ens ha fet cada cop més i més diferents. La societat ha evolucionat de manera que cada cop sigui més innecessàries les habilitats masculines, força, capaçitat de caçar, recol·lectar, protegir etc...
Bé i quan parlo de les dones en segons quins termes ho faig conscient de que la generalització provoca que la gent "innocent" se senti atacada, però parlant amb el 100% dels meus amics i coneguts de segons quins temes se que estan totalment d´acord amb mi. Reconec que em rebenta per dintre que un home em digui que soc masclista, després de tenir moltissimes relacions i haver de patir moltissimes injusticies. He patit insults, gelosies, maltractament moral, xantatge emocional i diferents estratègies que usen les dones com les miges mentides i tripijocs semblants. He vist des de els 17 anys radere de moltes barres de diferents discoteques els comportaments mesquins de les dones i el posterior comportament rudimentari masculí. Juguen de tal manera que el seu objectiu vital (a causa de l´evolució) és anar reduint l´ambit social del mascle fins a limitar-lo d´una manera per mi indecent. Per aquest motiu és inevitable una evolució i "reciclatge" per part de l´home per tal d´esdevenir un altre cop com a element complementari de la nova dona.
Només volia reflexionar sobre aquest fet, que per mi no tots som iguals ni ho serem. Depén de cadascú marcar la diferència (cap a millor es clar).
Del que varem parlar destaco el debat sobre el masclisme i el feminisme. Sincerament jo em considero Home, Catalá, i blanc. Ho dic perqué no sóc ni racista, ni masclista ni anti-espanyol i quan algú per dir alguna cosa que xoqui amb algun item d´aquests doncs ja t´etiqueten. Dir que els blancs , negres i orienals som diferents no vol dir que siguem algú millor que la resta, sino que s´ha dacceptar les diferencies clares entre raça. Per mi, la diferencia entre homes i dones,a nivell hormonal i tot el que aixó comporta durant els milions d´anys que portem d´evolució ens ha fet cada cop més i més diferents. La societat ha evolucionat de manera que cada cop sigui més innecessàries les habilitats masculines, força, capaçitat de caçar, recol·lectar, protegir etc...
Bé i quan parlo de les dones en segons quins termes ho faig conscient de que la generalització provoca que la gent "innocent" se senti atacada, però parlant amb el 100% dels meus amics i coneguts de segons quins temes se que estan totalment d´acord amb mi. Reconec que em rebenta per dintre que un home em digui que soc masclista, després de tenir moltissimes relacions i haver de patir moltissimes injusticies. He patit insults, gelosies, maltractament moral, xantatge emocional i diferents estratègies que usen les dones com les miges mentides i tripijocs semblants. He vist des de els 17 anys radere de moltes barres de diferents discoteques els comportaments mesquins de les dones i el posterior comportament rudimentari masculí. Juguen de tal manera que el seu objectiu vital (a causa de l´evolució) és anar reduint l´ambit social del mascle fins a limitar-lo d´una manera per mi indecent. Per aquest motiu és inevitable una evolució i "reciclatge" per part de l´home per tal d´esdevenir un altre cop com a element complementari de la nova dona.
Només volia reflexionar sobre aquest fet, que per mi no tots som iguals ni ho serem. Depén de cadascú marcar la diferència (cap a millor es clar).
16 de Maig del 2012
A la classe del Dimecres la denominaría com la classe de la sinceritat del que portem de curs. Va estar molt bé quan alguns participants hi deien la seva en quant al tema de moda, La Vaga i alguns ens lamentavem de les coses que s´arriven a dir guiats per la passió estudiantil i sota el paraigües de la força que dona la multitud.
Com en les entrades anteriors ja vaig escriure suficient o no vull dedicar massa temps al mateix tema només diré que vaig decidir participar criticant la linia que porta el grup lluitant contra el professors i veient en ells un enemic o un complice. En tota lluita s´ha de saber contra qui vas, quins son els teus aliats, quin es el teu poder i si les teves accions tindrán la força suficient per assolir els objectius que t´han fet encetar la "guerra". Crec que en aquest punts generalment es falla. Trobo que moltes persones s´agraden a si mateixes quan hi ha assamblea i se senten autentics "Chés" revolucionaris i autentics representants del poble. Em sembla collonut, però gran part de les accions són neutres. Fer caretes, pancartes, ocupar biblioteques, tallar rondes, i parlar i parlar i parlar....
Les meves propostes com ja vaig dir es fonamentaven en 3 punts: 1) tots units via facebook o twitter; 2) assesorar-nos per algun advocat especialitzat en dret i en tema estudiantil; i 3) ocupar la plaça sant jaume amb les cadires de la facultat i fer classe allà on s´hi pugui sumar tothom i rebre les classes que potser mai haurien pogut rebre en la seva vida. Però bé, com si se sentís ploure, si no ho diu un "d´ells" no es guai. Trobo per tant, que és una cosa inocua i que no portará enlloc. Ho sento. Qui té el poder mana, però nosatres podem fer pressió de manera inteligent, diferent, però com no se m´escolta passo. Passo de les vagues quan no tinc res a aturar. L´unic perjudicat soc jo que perdo l´oportunitat de formar-me.
Com en les entrades anteriors ja vaig escriure suficient o no vull dedicar massa temps al mateix tema només diré que vaig decidir participar criticant la linia que porta el grup lluitant contra el professors i veient en ells un enemic o un complice. En tota lluita s´ha de saber contra qui vas, quins son els teus aliats, quin es el teu poder i si les teves accions tindrán la força suficient per assolir els objectius que t´han fet encetar la "guerra". Crec que en aquest punts generalment es falla. Trobo que moltes persones s´agraden a si mateixes quan hi ha assamblea i se senten autentics "Chés" revolucionaris i autentics representants del poble. Em sembla collonut, però gran part de les accions són neutres. Fer caretes, pancartes, ocupar biblioteques, tallar rondes, i parlar i parlar i parlar....
Les meves propostes com ja vaig dir es fonamentaven en 3 punts: 1) tots units via facebook o twitter; 2) assesorar-nos per algun advocat especialitzat en dret i en tema estudiantil; i 3) ocupar la plaça sant jaume amb les cadires de la facultat i fer classe allà on s´hi pugui sumar tothom i rebre les classes que potser mai haurien pogut rebre en la seva vida. Però bé, com si se sentís ploure, si no ho diu un "d´ells" no es guai. Trobo per tant, que és una cosa inocua i que no portará enlloc. Ho sento. Qui té el poder mana, però nosatres podem fer pressió de manera inteligent, diferent, però com no se m´escolta passo. Passo de les vagues quan no tinc res a aturar. L´unic perjudicat soc jo que perdo l´oportunitat de formar-me.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)