Durant la segona sessió em quedo sobretot am les representacions de diferents situacions "quotidianes" a una aula. Em va fer gràcia com la majòria va poder posar-se al lloc d´un mestre o un professor després d´uns anys de veure com alguna cosa semblant feiem o feien amb ells. Bé no hi ha gaire més a dir de la pròpia evidència de que ens fem grans i ens posem a l´altre banda i veiem el que feiem patir i no ens n´adonavem etc.
Com tot a la vida el temps ens posa a lloc i es tracta d´un aprenentatge que no es pot transmetre de vells a joves ja que tots hem de viure la nostra pròpia vida i em de tenir els nostres propis errors, tot i que si no ho has repetir jo no parlaría d´error sinó d´aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada