Durant aquest dilluns en que estrenem el mes de Març de l´any 2012 parlem de l´article de Stenhouse i en fem un resum. Em quedo amb la visió idealitzada de que el professor és un artista i ha de donar forma i color a la seva obra, que és com un teatre. Trobo que aquest tipus de fragments motiven molt als alumnes que comencin a estudiar carreres com aquestes ja que se sentiran elements fonamentals per a la societat i llogicament valorats.
Penso que si a totes les carreres i les feines se´ls motivés aixi i es fes sentir a als alumnes o treballadors tant afortunats d´haver anat a parar a un sector tant bonic tot canviaria.
En el pais dels insipits, qui prepara el plat més bonic és el millor cuiner (me l´acabo d´inventar), és la meva forma d´explicar que gran part de la població no sap apreciar el valor i la bellesa de la majoria de coses que la vida i Dèu ens brinda (jo soc creient). Si almenys, amb les paraules s´aconsegueix que la gent canvii les ulleres amb les que veu la realitat per passar a veure una realitat més estimulant i més hermosa llavors val la pena.
Tot i així, qualsevol persona que hagi estat a una aula sabrà que és una feina com les altres, en el sentit que el dia que estás inspirat tot es de conya, pero el dia que t´has barallat amb la parella, o s´ha mort l´avi, o tens problemes economics greus és més dificil connectar amb els alumnes amb el somriure i la gràcia habituals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada