Durant aquesta sessió varem estar parlant del Curriculum escolar, curriculum, d´altre banda, que està penjat el Moodle fet que agraeixo i destaco com a positiu donat que alumnes com jo tenim actualment serioses dificultats per a fer una minima despesa que se surti dels malabars i jocs de magia que fem alguns per arribar a fi de mes.
Un cop dit això, i centrant-me en el debat que és el que més m´interessa, em fa molta gràcia com alguns companys conceben la desigualtat fisica i psicologica (parlo de gent amb necessitats educatives especials) com una cosa absolutament normal, i que aquests alumnes tenen dret a estar a la mateixa classe que la gent sense aquestes necessitats i que la cosa pot fluir i anar prou bé. Si, clar, en un món perfecte si, parò aquest no és el món que ells projecten desde la seva comprensible inocència i ignorància.
Fa anys que penso que l´objectiu hauria de ser la individualització del curriculum a l´alumne. La maleabilitat del curriculum, de les metodologies i dels tempos segons l´alumne que estigui rebent aquets inputs. L´any passat, durant l´estiu i aquest hivern (que és quan tinc una mica de temps lliure, no gaire més la veritat) vaig començar a dissenyar un pla educatiu que segons el meu parer erradicaria el fracás escolar que actualment tant es prodiga en els mitjans de comunicació i les tertulies del mercat. A les seguents entrades si s´escau anirè deixant petites pinzellades del que vaig fent en aquest sentit. Només una reflexió, bé, dues, primera: tots som unics i irrepetibles, i tots tenim deficiències, tots som disminuits en molts aspectes, tot i que la ignorància general hagi fet que globalment s´entengui com a disminuit o minusvalit aquell que es veu clarament que té alguna dificultat en ser com la majoria; segona reflexió: la gran majoria de persones que conec i se´n salven ben poques, han fracassat escolarment en inteligencia emocional, meditació, esperit critic, innovació i recerca, autoconeixement, filosofia vital...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada