Com el seu titol indica aquesta entrada serveix com a cloenda de totes les entrades que he anat fent durant el semestre. Em servirá per fer una petita valoració i reflexió d´alló treballat a l´aula.
Basicament voldria destacar l´esforç per part del professor per fer de les classes quelcom dinàmic i un espai per a la conversa i l´intercanvi d´opinions. Queda clar que va ser només intenció i que no va ser en cap cas tal i com (crec) que desitjava el professsor ja que els meus companys varen demostrar una apatía insultant. Una actitud que han anat cultivant al llarg dels anys a les aules amb la complicitat de molts professors que per tal de no desgastar-se massa procuraven fer classes repetitives i monotones on l´alumne havia de callar i escriure. No justifico als meus companys ja que són adults i han d´espavilar-se si o si (més encara en els temps que corren) pero son producte d´una negligència pedagogica i educativa que ha creat invertebrats morals i socials com jo els qualifico. Gent sense esma, sense resiliencia, sense capacitat de frustració, sense objectius ni metes, sense respecte a la gent gran ni jove, sense paciència i sense capacitat de reflexió ni esperit critic. Es clar, que es pot esperar no?
Bé en aquest sentit ja he anat donant suficient llenya a l´actitud dels companys durant el bloc així que els deixaré estar, ells s´ho farán.
En quant a les activitats, ja ho vaig dir en la sessió d´acomiadament, penso que els alumnes hem de ser agraïts cap alguns professors i en aquest cas amb en Martí, ja que la seva matèria en molts casos era pesada i poc atractiva (també era victima de la franja horària), però tot i així va procurar treballar en petits grups i fer "cosetes" una mica dinàmiques a pesar de l´hora, l´energia, la temàtica i l´apatía dels meus companys.
Penso que en aquesta vida hem de ser conscients que la gent que tenim davant son persones i no son alló de que treballen, sinó que tenen sentiments i venen i provenen de situacions en alguns cops complicades, i en aquest cas, he percebut un esforç per volguer fer alguna cosa que procurés seduir-nos minimament per a motivar-nos tot i que era un repte massa dificil.
Respecte als treballs en grup, jo destacaría en el meu grup final la increible i vergonyosa actitud i falta d´interés per part dels meus dos companys (no són el Blai, per tant dels 4 ja queda el 50% del grup). Poca feina, interés nul, la feina que van fer la varem haver de repassar i casi reconstruir-la.... bé, una merda.
No vull donar pena ni molt menys, però com que faig la majoria d´assignatures de 2n i alguna de 1er, em vaig veure avocat a treballar amb els qui (penso) que no volia ningú i aixó ha passat factura. Tinc un problema i és que sóc molt exigent i nerviós, i si la gent no segueix el ritme, i a més quan els parlo miren cap a un altre costat, o pregunten: Julio, tenemos que hacer el trabajo eh? -Si claro, tenemos que hacer el trabajo, y que? que propones? que has buscado? que has pensado? o me lo dices esperando que yo otra vez organice todo y te de ordenes?.... Se que en alguns casos les meves respostes son massa dures, o tinc a vegades una forma de parlar molt directa i hi ha gent que els pot molestar, i de veritat que des de fa anys que intento controlar-ho, però a vegades sento que no em val la pena controlar-ho amb gent que no s´ho mereix, i en aquest cas me enverinat del verí que tenía per mossegar-me la llengua i no "liarla".
Poqueta cosa mes puc dir ja que no hagi anat explicant durant el semestre. Agraïr també el poder tenir un espai on manifestar-me i sentir-me escoltat (o llegit) i destacar aquesta faceta de l´assignatura que és la que més m´ha agradat i estimulat. Poder manifestar-se i mostrar-se davant tothom en llibertat és una cosa molt sana que cada cop més s´está perdent.
Moltes gràcies per l´atenció rebuda, i espero que ens veiem aviat!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada