En aquesta sessió varem estar parlant de serveis educatius en xarxa i recursos de TIC com les Webquest, Zonaclick, Hot Potatoes i caçeres del tesor entre d´altres. També varem estar treballant en grup fent una activitat sobre les necessitats educatives d´un suposat alumne etc. On avui vull incidir es en les TIC i alló que a Blanquerna anomenavem GITIC (Gestió de la Informació i Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Penso que son un bon complement a les formes de transmissió de coneixement que tenim actualment i em sembla que es llogic que l´escola s´actualitzi en quant a continguts i recursos. Crec que absolutitzar, informatitzar i digitalitzar-ho absolutament tot és un error evident ja que crea una distancia molt gran entre el coneixement i el feeling amb els recursos tangibles, em refereixo a l´olor del paper, del llapis, l´olor de la goma d´esborrar...
Sembla que amb els anys començo cada cop més a semblar un avi melancòlic on tot alló que va passar va ser, és i será molt millor que el que vindrá però penso que l´educació té una serie d´elements que fan que tots tinguem una memòria col·lectiva i unes sensacions molt intenses sobre elements d orgànics de l´entorn que ens fan sentir molt humans. Sento que la digitalització té infinitats de coses bonissimes, però penso que en l´educació s´ha d´anar en compte per no agafar males costums en quant a escriptura i coses d´aquest estil.
Usar el google maps a geografia o medi natural em sembla una idea molt interessant.
Usar recursos digitals per fer analisi de frases de manera rapida i corregir-ho dinamicament és simplement optimitzar el temps i els recursos.
Però tot té el seu limit. Escriure a mà aquelles cartes d´amor o notetes a la teva noia desitjada, entregar treballs on les tapes estaven fetes per nosaltres són dos petits exemples de la sensació de bonança que em deixen aquests records.
Penso que s´ha d´educar als nens sobre el mon informatic i penso sincerament que és molt i molt important. Sento que no hi ha una educació digital sobre alló que és bo o dolent i el limit es perd i crec que en part es perque l´escola no ha arribat a temps en la nostra generació i no va saber adaptar aquells elements en el nostre dia a dia. Em resulta molt important saber educar als nens en aquest sentit, saber usar una arma no vol dir saber quan i com usarla pel bé comú.
Resumint, les TIC son una eina poderosa que en mans de nens poden ser una maquina sumament perillosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada