Realment aquesta sessió de dimecres 6 de Juny, tot i ser a classe, no varem fer res mes que escoltar als companys. Poca cosa puc dir més que hi hauria d´haver una assignatura de comuncació oral i com fer presentacions ja que estem acostumats a que es valori excessivament el treball realitzat previ i es deixa de banda la posada en escena.
Nivell lent, poca entonació, falta de mirada al public, poca gestualitat, nul moviment a "l´escenari", atacs de riure, gent en blanc... Són totes aquelles coses que a Blanquerna ens deien que no haviem de fer. Ser professor, o transmetre qualsevol informació requereix d´una teatralitat i els meus companys no en tenen, és així. Passaran els anys i a les escoles no se n´adonarán de la importancia del parlar bé en public.
Se que queda molt buit, potser massa, però crec que les poques bones paraules que es varen tenir la majoria de presentacions es mereixen també poquetes paraules per qualificar-les. A vegades sóc massa dur, ho se, però en aquesta vida ningú regala res. Al Cèsar el que és del Cèsar, si no, no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada