Avui hem fet la sessió fora de l´aula. Asseguts a terra al costat de la parada de metro i al costat de la carretera de sortida de la Ronda de dalt. Ha sigut una sessió especial i diferent. M´ha semblt una bona idea, no brillant, però bona ja que d´aquesta manera se´ns podia veure i a més podriem donar informació en forma de "pamflets" aprofitant el bon temps. L´inconvenient bé quan fem tota la sessió asseguts al terra amb l´incomoditat que aixó comporta, quan no sentim res del que es diu i/o quan els pamflets no son informatius sino que son una serie d´eslogans diferents els uns dels altres d´alló més cutre. Bé d´aixó m´hi vaig adonar quan els vaig entregar el paper a unes boniques noies que em van dir: pero esto que és concretamente?, i jo els vaig haver de respondre (amb perdó) : pues una mierda, porque ni explica nada ni se entiende nada. Ni te puedes sumar al movimiento ni puedes participar... D´aquesta manera va acabar la meva participació en la promoció ja que un cop més vaig veure que les coses no es van fer tot el bé que crec que s´haurien de fer.
Em va fer molta il·lusió la incorporació d´aquell senyor a la sessió tot i que la seva participació va ser puntual i tampoc ens vam enterar gairebé de res del que es va dir, però em vaig sentir bé, no se perquè. Segurament el fet de veure´l amb una discapacitat visual em va fer treure de forma irremediable una certa compassió i un desitg d´intentar fer-lo feliç d´alguna manera. Sento dins meu que és un acte reflex i molt dificil de controlar: quan alguna persona amb dificultats evidents i on no tenim les mateixes capaçitat (per mala sort de l´altre) sento com una pena que em porta a tenir una compassió i una sobre valoració de les seves gaes de viure i fer qualsevol cosa. Fins aqui penso que és normal, el que no crec que sigui normal és que fem una discriminació positiva cap a ells ni cap a ningú pel sol fet de tenir alguna discapaçitat o minuvalía. Als "meus nens" del migdia a l´escola on treballo els hi dic que quan juguem amb en Quiles (un nen amb un problema clar de locomoció) a qualsevol cosa i el deixem guanyar no només li estem fen un flac favor sinó que l´estem perjudicant. Jo els hi pregunto perqué l´han deixat guanyar o perqué no han xutat la pilota tant fort com quan esti jo de porter i em diuen que perqué ell té una discapacitat (i és una resposta correcte, no la critico). Però jo els responc que tots tenim alguna discapacitat, sigui fisica, psiquica, afectiva, moral o espiritual. Que no tots juguem en aquesta vida en igualtat de condicions i que si fessim evaluacions psicologiques intra-personals ens emportariem moltes sorpreses. Si han de xutar malament a propòsit em sembla una falta de respecte directament cap al Quiles (i ell se n´ adona perfectament). Que xutin , en tot cas, amb la seva cama menys bona però amb totes les seves forçes. A l´hora de competir crec que podem posar dificultats puntuals per equiparar el nivell de la competició, però si xuten d´una altre manera ja no es competició ni és res.
Sempre he pensat que si per qualsevol cosa l´alopècia o el ser baixet o ser moreno fos una qüestió de burla o de desgràcia, i la gent pel carrer em tractés massa bé per tenir aquestes "qualitats o defectes" jo sería un desgraciat. En la recerca de la integració a un grup social o a la societat el fet de pasar d´alguna manera desaparcebut implica que la gent no canvii la manera de tractar-te per tenir alguna dificultat fisica. No se si m´explico.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada