A la classe del Dimecres la denominaría com la classe de la sinceritat del que portem de curs. Va estar molt bé quan alguns participants hi deien la seva en quant al tema de moda, La Vaga i alguns ens lamentavem de les coses que s´arriven a dir guiats per la passió estudiantil i sota el paraigües de la força que dona la multitud.
Com en les entrades anteriors ja vaig escriure suficient o no vull dedicar massa temps al mateix tema només diré que vaig decidir participar criticant la linia que porta el grup lluitant contra el professors i veient en ells un enemic o un complice. En tota lluita s´ha de saber contra qui vas, quins son els teus aliats, quin es el teu poder i si les teves accions tindrán la força suficient per assolir els objectius que t´han fet encetar la "guerra". Crec que en aquest punts generalment es falla. Trobo que moltes persones s´agraden a si mateixes quan hi ha assamblea i se senten autentics "Chés" revolucionaris i autentics representants del poble. Em sembla collonut, però gran part de les accions són neutres. Fer caretes, pancartes, ocupar biblioteques, tallar rondes, i parlar i parlar i parlar....
Les meves propostes com ja vaig dir es fonamentaven en 3 punts: 1) tots units via facebook o twitter; 2) assesorar-nos per algun advocat especialitzat en dret i en tema estudiantil; i 3) ocupar la plaça sant jaume amb les cadires de la facultat i fer classe allà on s´hi pugui sumar tothom i rebre les classes que potser mai haurien pogut rebre en la seva vida. Però bé, com si se sentís ploure, si no ho diu un "d´ells" no es guai. Trobo per tant, que és una cosa inocua i que no portará enlloc. Ho sento. Qui té el poder mana, però nosatres podem fer pressió de manera inteligent, diferent, però com no se m´escolta passo. Passo de les vagues quan no tinc res a aturar. L´unic perjudicat soc jo que perdo l´oportunitat de formar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada