De 5 a 6:30 tinc Matèria amb 2n, aquesta tarda el professor Modesto ens dona les notes dels examens (aprovo) i ens diu que qui vulgui revisar l´examen que ho digui i queda amb ell individualment i a més pel sol fet de revisar-lo li pujará la nota (si, si), i jo dic que vaig primer amb la meva energia caracteristica, i la clara diu jo segona, la maria diu tercera i així ens vam ordenar, com nens.
Entra un grup d´alumnes de fora per comunicar-nos lo de la vaga etc. Jo agafo i m´en vaig amb ells a anar classe per classe a avisar als altres companys. Jo l´unic, i els altres companys excèptics quedant-se, fet que em va molestar i els vaig increpar que molt queixar- se però després no eren capaços ni d´aixecar-se d´una puta cadira. Evidentment em van posar a parir, em rellisca.
Entro a altres classes amb els companys a avisar a altres estudiants que se sumen. Tot bé. Quina és la meva sorpresa quan al cap de pocs minuts començen a sortir companys de la meva classe d´en Modesto, i jo els dic que on van, i em responen que a manifestar-se, jo els pregunto que perquè no han sortit amb mi, i em responen que primer volien agafar tanda per la revisió de l´examen i parlar amb el profe per si els deixava sortir de classe...
No se si faig bé en dir aixó però em sembla de rates quedar- se a agafar tanda, quan era jo el primer, i cadascú amb un egoisme fastigós comença a agafar tanda per les rebaixes aviam quants punts poden treure de més. A més, jo vaig tenir els collons de sortir de classe per un sentit del deure de pertenença a un col·lectiu estudiantil maltractat arriscant-me a tenir un mal rollo amb el professor. Elles, en canvi (perqué majoritariament són dones) van esperar com "guineus" a tenir la seva tanda ven apuntadeta no sigui cas que no els regalin 0,2 punts essencials per aprovar, i evidentement, pactar amb el professor si poden sortir de classe si així no tenen represalies... Noies vaga és ara m´imposo, no ara pacto...
Al final vaig dir jo als membres dels revinidicadors primers que anessin a la classe dels meus companys de primer que no s´havien enterat de res. Entro a classe el primer, amb colegues d´altres facultats a informar, i surten un pocs primer, com jo, i al cap de 10 minuts surten uns altres també havent negociat algunes cosetes.
Anem a l´assamblea i tothom sincerament parlant xorrades. Fer una foto gegant de tots en posició de somriure, fer una performance tots vestits de negre per simbolitzar la mort de l´educació, ocupar la biblioteca... Jo vaig dir en veu alta devant de tothom 3 coses, 1: posar-nos tots en linia en una pagina de facebook clara amb idees clares i objectius clars determinats on tots estem informats al moment i poguem extendre rapidament la informació a altres universitats; 2: assesorar-nos per algun advocat o alguns estudiants de dret per saver quines són les nostres obligacions i drets com a estudiants i la llei com ens protegeix i saber fins on anem i fins on no podem anar; 3: vaig proposar agafar cadires de la universitat, plantar-les en plaça sant jaume en forma de classe totes mirant a la generalitat i fer classes a l´aire lliure. Una acampada educativa i lliure, educació pública gratuita en la via publica. Que més simbolic pot haver que aixó? Em vaig emportar uns aplaudiments que crec que em mereixia (porque yo lo valgo).
Anem a la classe i de camí li vaig dient a la Berta que fer vaga nosaltres, que no som cap agent productiu em sembla inutil. Ens estan subvencionant part de la nostra educació i crec que ens podem queixar fins a un cert punt, però fer vaga em sembla contraprodüent i inutil.
Comença la classe i la primera cosa que diu la Emma és que no esta d´acord amb el que jo he dit ja que nosaltres si que som productius per la societat. Bé jo arrivats a aquest punt crec que no haig de dir res més perqué acabaré discutint amb nens de 18 anys (jo faré en res 25) que no han treballat en la seva vida i que han estat 2 estius en un CAU i es creuen que cambiarán el món. Em fa moltissima gràcia com durant l´assamblea un company s´oferia voluntari per fer de moderador ( se m´escapa el riure xD) i informava a tothom de que anava la vaga etc (quan si no fos per mi que vaig ser qui els va anar a avisar no s´haguessin enterat). També em fa molta gràcia com pretenen fer vaga el Dijous a Anglés però volen parlar i pactar amb el professor la vaga i l´entrega de treballs (em sembla una falta de respecte a la paraula vaga i a la gent que ha mort defensant els seus ideals, o fas vaga indefinida i a les males o no fotis res). M´encantava com parlaven del Michael el meu profe d´Anglés sense tenir-ne ni idea,i creien que els escoltaria i que s´hi sumaria. Aqui ja no em vaig poder reprimir i l´unica cosa que vaig dir:
- En Michael está per sobre de tot aixó, a ell se la pela la vaga ha estat en EUA en l´epoca de Nixon, Kennedy, Vietnam.... a principi de curs ens va dir que teniem 20% de faltes lliures, justificada o no, a ell li és igual, si passes el 20% suspens. -Em van respondre com uns flipats que hem de lluitar bla bla bla...
Un dels companys va tenir la brillant idea de proposar que uns piquets entressin a la classe d´angles de la Teresa per poder sortir (ja és la covardia maxima, no tenir el valor de dir ei fins aqui!). Ostres ja em va semblar esperpèntic i vaig creure convenient sortir de classe ja que em costa reprimir-me a vegades dir el que penso.
Al dia seguent, entren a classe on estic amb el Michael diuen el que volen dir, alguns marxen i tenien pensat marxar avans d´entrar, però volien fer el paperet d´esperar a que entressin els reis mags i poder sortir amb ells en cerca d´un món millor. Bé, varem seguint fent la classe que és el nostre deure com a ciutadans als que se´ns paga per estudiar no ho oblidem. El fet de que jo no hagués sortit se que a alguns de primer els va molestar però me la bufa.
Tot seguit fem psicologia, tots els companys tornen a estar a classe, i tornen a fer el paperet per sortir de classe. SI FEU VAGA FEU-LA PERÒ DEIXEU D´ANAR DE PROTAGONISTES DE LA LLIBERTAT!. Finalment després d´acabar amb Psicologia els meus drets i crec que obligacions com a ciutadá (la meva obligació és formar-me i aprofitar els diners que l´estat em subvenciona) em dirigeixo a l´Assamblea per posar-me al dia de les evolucions. Quina és la meva sorpresa quan veig com a moderador general al meu company!! Mentre tothom perdia el temps usant el torn de paraula per parlar autèntiques xorrades i anar " de guais" hippi sense arribar enlloc. Així que aixeco la má, i no em donen torn de paraula, em queixo, i em diuen que he arribat tard i que ja no puc parlar. (Tenia unas poques idees per proposar però sincerament, ara que els bombin). No es pot pretendre posar- se d´acord 300 persones, tardarem anys en decidir una cosa unificadament... I seguiría però se que començarè a pujar el to i no vull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada